Literatura Catalana dels Anys 20 i 30: Un Viatge a la Creativitat

Literatura Catalana dels Anys 20 i 30

El 1923 s’instaura la dictadura de Primo de Rivera fins al 1931, quan es proclamà la Segona República. L’ambient polític i social a Espanya es va enrarir per una depressió general que va afectar l’estabilitat social de la República. El 1932 s’aprova l’Estatut de Catalunya i l’oficialitat de la llengua catalana. Al País Valencià i les Illes hi ha intents de projecte d’Estatut. El 1933 es publiquen les Normes de Castelló que duen a la normativització de la llengua comuna amb l’aportació dels diferents dialectes geogràfics. El període republicà finalitza amb la revolta militar del 1936, l’esclat de la Guerra Civil, la qual acabà amb la victòria de les tropes rebels del general Franco i un règim dictatorial.

Procés de Renovació de la Literatura Catalana

La literatura catalana va viure un procés de renovació:

• Novel·la: Reprenguda amb força al 1925, el seu auge es concreta en diferents tendències, una d’elles la novel·la psicològica, centrada en el món interior i la psicologia dels personatges. Autors destacats:
  • Miquel Llor (Laura a la ciutat dels sants)
  • Carles Soldevila (Fanny)
  • Joan Puig i Ferreter (Camins de França)
• Teatre: Tres tendències:
  • Alta comèdia burgesa: Refinació dels costums de la burgesia, amb autors com Josep Pous i Pagè i Carles Soldevila.
  • Teatre de crítica ideològica: Critica la moral burgesa o defensa els ideals revolucionaris, amb Joan Oliver.
  • Poema dramàtic: Versos de temàtica amorosa i moral, amb gran riquesa lingüística, creat per Josep Maria Segarra.

Poesia i Influències

Al llarg del segle XX, les avantguardes determinen la trajectòria dels poetes catalans. Altres poetes van per camins diferents, seguint la tradició del moviment poètic sorgit a França a mitjans del segle XIX: el simbolisme. Exerceix una decisiva influència en la poesia del Noucentisme i els anys 30. Cerquen elaborar una poesia pura, perfecta i deslligada de la vida real, amb bellesa manifestada en valor simbòlic i la musicalitat de les paraules. L’autor més important d’aquesta època és Carles Riba.

Periodisme i Assaig

Es consolida el periodisme i l’assaig en llengua catalana, destacant Josep Pla.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Palma, 1913. Vivia a la Residència d’Estudiants de Catalunya, on conegué a Salvador Espriu i organitzà la biblioteca, dirigint edicions de poesia. Es traslladà a Madrid i entrà en relació amb el grup de la revista Cruz y Raya, on volia una secció sobre lletres catalanes. Sorprès per la Guerra Civil, tornà a Barcelona. S’allistà a l’exèrcit republicà, allunyat dels combats per la seva delicada salut. Malalt de tuberculosi, va morir a Osona el 1938, amb només 24 anys.

Poeta mallorquí que no forma part de l’Escola Mallorquina. La seva obra té una experiència lírica profunda, gran exigència i extraordinària bellesa, amb un llenguatge precís i diversitat d’estils i models. Es mesclen records d’infantesa i al·lusions a Palma, alhora una interpretació emocionada del paisatge.

Obra Poètica

La seva obra poètica inclou tres opuscles:

1. Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934): primeres poesies amb influència de l’Escola Mallorquina i Gabriel Alomar.
2. Imitació del foc (1938), dedicat a Salvador Espriu, inclou tres apartats: “Fira encesa”, “Rosa secreta” i “Arbre de flames”. En total són 50 poemes publicats el 1949 en el volum Obra Poètica.

Al juny de 2012 es publicà una antologia de les seves obres, Tempestat de flama, una clara representació dels poemes de l’autor durant els seus anys de vida. També destaca com a traductor i assagista.