Literatura Catalana: Guerra, Exili i Postguerra (1939-1960)

Literatura Catalana: Guerra, Exili i Postguerra

La Literatura de la Guerra, l'Exili i la Postguerra (1939-1959)

Molts catalans van ser expulsats i concentrats en camps francesos, i alguns van morir en camps nazis. Es van abolir l'Estatut d'Autonomia i la Generalitat, i molts intel·lectuals i escriptors que s'havien mantingut fidels a la República i a les institucions del país van haver d'exiliar-se. El règim franquista es va proposar castellanitzar Catalunya en tots els àmbits.

La Poesia

Va ser el gènere literari privilegiat durant l'etapa més difícil de la postguerra. Els poemes es difonien mitjançant trameses i lectures privades, o bé en publicacions periòdiques i edicions clandestines o tolerades per la censura, considerat com un gènere minoritari. Els temes més freqüents eren l'enfrontament bèl·lic, l'exili, l'elegia per un món perdut i la fidelitat a la llengua i la cultura del país.

• J.V. Foix
• Pere Quart
• Salvador Espriu
• Joan Vinyoli
• Carles Riba, considerat com el mestre dels poetes i intel·lectuals.

La Narrativa

Especialment la novel·la, va tenir greus dificultats sota el franquisme a causa de la censura. Destaquen Avel·lí Artís-Gener "Tísner" i Pere Calders. La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, il·lustra la situació de postguerra a l'interior del país.

El Teatre

La repressió franquista va incidir molt negativament en el teatre en català, perquè el teatre requereix unes condicions materials, entre 1939 i 1946, quan la prohibició era total. A partir de 1946, però, una major permissivitat va permetre una certa represa d'aquest gènere. L'autor més destacat va ser Josep Maria de Sagarra.

Literatura Catalana dels Anys Seixanta

A l'inici dels anys seixanta, el franquisme va entrar en una fase que es va anomenar "desarrollismo". En aquests anys, es van impulsar un seguit de mesures liberalitzadores mitjançant les quals es va aconseguir un creixement econòmic sense precedents.

Poesia

Va viure un gir important, coincidint amb la mort de Carles Riba l'any 1959. Els poemes se situaven en espais quotidians, s'utilitzava un llenguatge senzill i fins i tot col·loquial, i incloïen una reflexió moral. Destaquen Pere Quart (Joan Oliver), Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.

Narrativa

Es divideix en dos corrents:

• Narrativa realista: Es tracta de descriure les condicions de vida des d'un punt de vista objectiu, crític i amb un llenguatge assequible. Destaquen Josep Maria Espinàs i Baltasar Porcel.
• Novel·la psicològica: Se centra en l'anàlisi dels personatges i els seus conflictes. Destaquen Llorenç Villalonga, autor de Bearn, i Mercè Rodoreda, autora de Mirall trencat.

Aquesta renovació de la narrativa va comportar també la consolidació de nous autors que no van rebre un reconeixement immediat a causa de les dificultats de la literatura catalana, com ara Pere Calders i Manuel de Pedrolo.

Teatre

Es renova i pren volada el teatre independent, que s'oposa al teatre comercial i que engloba nombrosos grups d'aficionats. Un dels grups més destacats és l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, formada per gent de l'alta i mitjana burgesia. Joan Oliver, que el 1948 va retornar de Xile, on vivia exiliat, destaca en aquesta època. El teatre català intenta adaptar-se a les últimes tendències europees, com ara el teatre existencialista, el teatre de l'absurd o el teatre èpic. Joan Oliver, les obres del qual constitueixen una crítica de la manera de viure i d'actuar de la burgesia; Joan Brossa, Baltasar Porcel i Manuel de Pedrolo aprofundeixen en temes com l'existència humana i la llibertat.