Literatura Catalana: Guerra, Exili i Postguerra (1939-1975)

Situació política, social i cultural del 1939 al present

Cronologia dels fets més rellevants:

• 14 d'abril de 1931: Es proclama a Espanya la Segona República (1931-1939), que coincideix amb una gran depressió general, la qual cosa té efectes molt negatius per a la societat.
• 1936: Esclata la Guerra Civil amb la victòria de les tropes feixistes i rebels del general Franco. La majoria dels escriptors i intel·lectuals catalans es manifesten fidels a la causa republicana i a la Generalitat. La pèrdua de la guerra per part de la República i el triomf de les tropes rebels suposa l'exili de bona part dels intel·lectuals i polítics més destacats, i el començament d'una repressió política i una descatalanització molt dura fins al 20 de novembre de 1975.
• Anys 40: Són anys difícils per als catalans, ja que a les condicions socials i econòmiques que imposava la postguerra a tot l'Estat s'afegien les persecucions polítiques.
• Anys 60: Es caracteritzen per la lluita decidida per recuperar el país.
• Anys 70: La dècada comença amb el procés de Burgos, que condemna a mort setze nacionalistes bascos. Catalunya mostra la seva oposició. L'octubre de 1975, Franco cau greument malalt i mor el 20 de novembre.
• 1975: La mort de Franco i el nomenament del príncep Joan Carles com a rei suposa una nova etapa i la restauració del sistema democràtic.
• Dècada dels 80-90: Es determinen uns plantejaments culturals completament nous, això deriva en noves editorials, discogràfiques, publicacions, etc.

La narració de guerra i exili

• A partir del 1925: La novel·la esdevé una obsessió per a crítics i autors que la consideraven necessària per recuperar el contacte amb el públic i per fixar definitivament el català. Es converteix en el gènere de més difusió. La represa de la novel·la és possible gràcies a unes condicions favorables com noves editorials, diaris, revistes i premis literaris.
• 1939: Amb l'acabament de la Guerra Civil, la llengua i la cultura catalana, que pertanyia al bàndol dels vençuts, intenten ser esborrades i dominades. El primer pas per aconseguir això és la prohibició de l'ús del català a nivell oficial, però també a nivell literari, és a dir, es prohibeix a les editorials que publiquin llibres en català.
• Entre 1939 i 1946: El panorama literari català es troba quasi desèrtic. L'única cosa que manté en vida la narrativa són algunes obres publicades que es fan a l'exili, concretament a Mèxic o a Xile.
• 1947: La represa de la narrativa catalana s'inicia sobretot gràcies a l'acabament de la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquesta represa, que s'inicia als anys 1946-1947, comença la primera etapa de la postguerra, que acaba al final de la dècada dels 50. Durant aquest període s'intenta la recuperació de la narrativa catalana, i es lluita per impedir que la literatura catalana es perdi.
• Els escriptors es troben amb unes situacions tan importants com negatives, com per exemple la falta d'editorials, el règim franquista, la censura, la incapacitat de viure de la seva professió, etc. Tot en conjunt feia molt difícil la seva tasca.
• Entre 1970 i 1975: Es produeix el final de la narrativa de postguerra. Aquest acabament sorgeix per l'aparició d'una nova generació d'escriptors, la dels 70, per als quals la Guerra Civil és un fet llunyà.

Autors destacats d'aquest període

• Joan Sales: Escriptor, poeta, traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria. Com a editor, va fundar el Club Editor, editorial que va publicar La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, entre altres obres emblemàtiques. Fou promotor de la revista Quaderns de l'exili.
• Joaquim Amat-Piniella: Escriptor català, conegut per la seva obra K.L. Reich, on narra la seva experiència als camps de concentració nazis.