Literatura Catalana Medieval: Obra en Vers, Anselm Turmeda i més

Obra en vers i els seus autors

Obra en vers: utilitza el vers en l'etapa anterior a la seva conversió. Va ser un trobador que cantava a la dama i els seus atributs. Després se'n serveix amb un doble fi: didàctic i líric. "Cant de Ramon" i "Lo desconhort".

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda: va néixer a Mallorca i s'ordenà franciscà. Estudià en diverses universitats europees i tingué una crisi espiritual que l'acostà a l'islamisme. Es traslladà a Tunis, abandonà el cristianisme i aconseguí una bona posició social, es casà i tingué fills. No tornà al món cristià. Malgrat les diverses ofertes de reis i papes, ell restà a Tunis on la seva tomba encara és venerada pels musulmans. Destaquen: La disputa de l'ase, la seva obra més coneguda, representa que l'autor defensa l'home, en canvi l'ase, també "alter ego" de l'autor, reivindica la superioritat dels animals. Durant la disputa, l'ase va guanyant fins que l'autor afegeix un argument que el deixa desarmat: Déu es va fer home i no animal. La segona obra és: La Tuhfa, que en àrab vol dir REGAL, contràriament a l'anterior, representa una apologia.

Vicent Ferrer

Vicent Ferrer: era valencià de l'orde dels dominicans. És conegut pels sermons que feia per diversos regnes, sobretot els Sermons de Quaresma. Sant Vicent Ferrer no escrivia, sinó que els improvisava i eren els seus seguidors els qui reproduïen per escrit, i gràcies a ells ens han arribat. Aquests textos estan plens d'exemples, contes, onomatopeies i reproducció de gestos. La llengua és d'una gran riquesa de vocabulari i el registre que hi predomina és el col·loquial.

Humanisme i Prosa Didàctica

Humanisme - Bernat Metge: el terme humanisme es pot entendre amb dues accepcions diferents. En un sentit general, com a moviment sorgit a Itàlia a finals del segle XIV que propugna un retorn als clàssics grecollatins i una filosofia antropocèntrica; com a moviment preparatori del Renaixement. En un sentit més restringit, es pot entendre com aquell moviment impulsat per filòlegs que es preocupen per la renovació de la gramàtica i de la retòrica llatines, ja que ells mateixos escriuen només en llatí. La Cancelleria Reial va ser el primer centre de l'humanisme a Catalunya, organitzada per Pere el Cerimoniós, aglutina els funcionaris de la Cort encarregats de l'arxiu i la correspondència de la Corona catalanoaragonesa. Havien de conèixer 3 llengües: l'aragonès, català i llatí. Mantenien lligams amb funcionaris d'altres Corts i per aquest motiu foren els primers que es preocuparen per escriure en llatí molt polit. Durant els regnats de Joan I i Martí l'Humà, l'estil de la prosa catalana continua llatinitzant-se, però d'una manera menys forçada que l'etapa anterior.

La prosa didàctica

La prosa didàctica: al llarg del segle XIV i bona part del XV s'escrivien obres amb finalitat cristianitzadora. A mesura que passen els anys, les idees comencen a guanyar terreny. La visió teocèntrica del món i l'escolàstica (el sistema de raonament a les universitats) entren en crisi. L'enriquiment de les ciutats provoca una relaxació dels costums entre la població. Es produeix el cisma d'Occident en l'Església Catòlica, moment que arriba a tenir tres papes o posteriorment dos.