Literatura Catalana Medieval: Trobadorisme, Llull, Metge i March

Visió Social i Cultural a l'Edat Mitjana

Visió social: Piràmide social molt estricta

Déu - Rei - Nobles - Clero - Vila - Serfs

Implantació del feudalisme (vassallatge de camperols al rei)

Progressiva ascensió de la burgesia

Importància de conceptes com l'honor, el valor, la fidelitat...

Visió cultural: Naixement de llengües romàniques

Teocentrisme (Déu és el centre de tot)

Introducció de l'alta cultura als monestirs i a les corts

Finalitat sovint didàctica i moralitzadora en la literatura

Els Trobadors

• Poetes que escrivien en occità, la llengua de la cultura.
• Joglars: Anaven de cort en cort cantant els poemes.
• Trobadors: Escrivien i cantaven els seus propis poemes.

Gèneres Trobadorescos

• Cançó: Gènere per cantar l'amor cortès.
• Sirventès: Poemes d'atac personal, polític o ideològic.
• Plany: Gènere fúnebre, cant a una persona morta.
• Alba: Expressa el disgust dels enamorats quan arriba l'alba i s'han de separar. El Guaita (vigilant) avisava si arribava algú.
• Pastorel·la: Poema entre un trobador i una pastora al camp.

Trobadors Destacats

Guillem de Cabestany: Famós per la llegenda del cor.

Guillem de Berguedà: Va morir assassinat per un (cortès) perquè els criticava als seus poemes.

Cerverí de Girona: Amb l'obra més extensa de la lírica trobadoresca.

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca, fill de pares barcelonins establerts a l'illa després de la conquesta. Va ser senescal de Jaume II. D'aquesta vida cortesana prové el seu conreu de la poesia trobadoresca i l'assimilació de l'esperit cavalleresc. Es casa amb Blanca i té dos fills. Vida: La coneixem gràcies a un relat anònim (vida coetània) i a les referències que dóna en les seves obres. A partir dels 30 anys es produí la conversió. Li apareix 5 vegades Crist quan intentava acabar un poema i es dedica a:

• Convertir infidels i predicar.
• Escriure llibres per combatre els errors de les altres creences.
• Fundar escoles i monestirs on els futurs missioners poguessin formar-se (per fer-ho demana ajuda a les autoritats polítiques i eclesiàstiques).

En definitiva, es converteix en un activista que s'atrevirà a anar a la terra dels infidels per adoctrinar-los. Fa una gran activitat i no para mai, tot i així escriu una obra immensa en català i llatí.

Etapa de formació: Es retira a Puig de Randa i es dedica plenament a la seva formació. Estudia: teologia, llatí, àrab... durant uns 9 o 10 anys i escriu uns 17 llibres. La seva primera obra, Llibre de Contemplació en Déu, conté tot el seu pensament, però s'adona que ha de trobar un mètode d'organitzar les seves idees que ell anomena Art Major (llibres que escriu). El 1275 funda un col·legi a Miramar.

Etapa de viatges: Viatja constantment a Roma, Terra Santa, Egipte... A París, a la Universitat de la Sorbona, és proclamat mestre en arts. Presenta varis plans al Papa, sense èxit. A Tunis es dedica a la controvèrsia teològica amb els seguidors de Mahoma. És un període de gran activitat on és empresonat, redacta llibres, etc. Mor a Tunis el 1315 i està enterrat a l'església de Sant Francesc, a Palma de Mallorca.

Importància de Ramon Llull: És un cas insòlit en la cultura medieval per la bellesa i perfecció dels seus escrits i la magnitud de la seva obra. La finalitat de Llull no és literària sinó didàctica sempre. Llull es posa el repte de trobar raons d'allò que es considera una fe (les autoritats eclesiàstiques no ho veien gaire bé), acordar creença i raó. Fa servir 4 llengües: provençal (trobadoresca), llatí, àrab i català. Usa una llengua vulgar com el català en obres filosòfiques i científiques. Crea un llenguatge senzill i entenedor. Desenvolupa una sintaxi culta i una popular. Fa un gran treball en el camp lèxic. És el creador de la llengua literària catalana (primer gran clàssic de les lletres catalanes), però ell mai té una intenció literària, practica una literatura doctrinal en tot el que escriu, sigui una novel·la, un poema...etc. Llull esdevé un mestre en l'ús de l'exemplum i l'al·legoria. Ex: Llibre de les Bèsties.

Exemplum: Narració breu amb un contingut moral o didàctic.

Al·legoria: Metàfora especificada que es manté al llarg del text.

L'obra de Llull es compon de 265 volums. És autor de Llibre d'Evast e Blanquerna.

Bernat Metge

Bernat Metge va ser un dels funcionaris de la Cancelleria Reial, és l'escriptor que millor va assimilar la influència de l'Humanisme italià. Les seves obres presenten una prosa culta i elegant. L'obra més important és Lo Somni, escrit l'any 1399 amb l'objectiu de convèncer de la seva innocència el rei Martí l'Humà. Metge havia estat acusat de grans delictes polítics i financers i del presumpte assassinat del rei Joan I, mort de manera inesperada en un lloc apartat. Al judici el fiscal no va poder demostrar la certesa de les acusacions, Metge fou condemnat a presó on va estar tancat fins que el rei li concedí el perdó el 7 de desembre de 1398.

Lo Somni: És una obra humanista per l'aparició de diàlegs, bèsties místiques i personatges com Morfeu. Rep influència dels clàssics i dels italians, com Dante. L'obra són 4 llibres:

1. Explica la immortalitat del rei per pròpia veu d'ell. Hi ha un racionalisme que fa dubtar de la immortalitat.
2. Explica que l'ànima de Joan I és al purgatori, camí al paradís.
3. Condemna les dones a l'estil Boccaccio, per mitjà d'Orfeu, Virgili i Tirèsies.
4. Elogia les dones amb virtuts per apropar-se a la reina.

Novel·la cavalleresca: Es contreien al voltant de la germandat, cavallers per defensar al rei, el poble i l'església amb caràcter d'honor, coratge, justícia i generositat.

Famoses per el rei Artús i els cavallers de la taula rodona.

Ausiàs March

Ausiàs March va néixer a Gandia el 1400 i va morir a València el 1459. Fill d'una família de poetes i cavallers, va participar al servei d'Alfons el Magnànim, que el nomena falconer reial. Es va casar dues vegades, no tingué descendència legítima, però sí fills naturals. La poesia de March proposa el trencament amb la poesia de tradició trobadoresca. La componen 128 poemes, on expressa els seus sentiments amb un to directe, personal. L'home i el poeta són el mateix, apareix amb totes les virtuts i els defectes, amb els dubtes i les certeses, parla d'allò que l'obsessiona: amor, relació de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. L'obra marquiana es pot estructurar per la temàtica i el to en diferents blocs: cants d'amor, cants morals i de mort.

• Cants d'amor: Són el tema central dels quals és l'amor. Ausiàs March, parlar d'amor és parlar de dona, de la dona individualitzada, idèntica en virtuts i defectes a qualsevol ésser humà. Són dones reals, que afronten l'amor intel·lectual. Els Cants d'amor s'organitzen entorn de cinc senyals de pervivència trobadoresca: plena de seny, llir entre cards, oh folla amor, amor, amor i mon darrer bé.
• Cants Morals: Poemes basats en la tradició filosòfica d'Aristòtil i Sant Tomàs que el porten a l'anàlisi dels seus sentiments i les seves contradiccions.
• Cants de Mort: Els constitueixen sis llargs poemes escrits en la vellesa, en què la mort hi és personalitzada i el poeta la veu com a alliberament del dolor d'haver perdut la capacitat d'estimar i com a pròleg de dues incògnites: destí de la dona estimada en el més enllà i la justícia de Déu.