Literatura Catalana Medieval: Trobadors a Bernat Metge

Els Trobadors i l'Amor Cortès

L'Occità com a Llengua Literària

Durant l'Edat Mitjana, l'occità va ser la llengua de la poesia trobadoresca i es va associar estretament a l'amor cortès. Hi havia tres tipus d'autors: poetes, joglars i trobadors.

Característiques de la Poesia Trobadoresca

• Tema: El trobador feia el paper d'enamorat d'una dama noble. No es nomenaven pel nom, sinó que s'utilitzaven pseudònims com "hom", "midons" i "marit gelós".
• Gèneres: Amor cortès, sirventès, plany, debat poètic, pastorel·la i alba.
• Trobadors importants: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona (tots escrivien en provençal).

Ramon Llull: Vida i Obra

Un Autor Únic en les Lletres Romàniques

Ramon Llull (1232-1316, Mallorca) destaca per ser el primer autor no anònim que escriu sobre temes científics i humanístics en català i en altres llengües romàniques. Va ser un creador del llenguatge literari català, ja que no tenia predecessors en l'ús del català literari en aquests àmbits.

Magnitud i Importància de la seva Obra

La seva obra, de 265 volums, tracta temes didàctics, teològics i morals. Va viure a la cort fins als 31 anys, quan va tenir una experiència mística que el va portar a aprendre àrab per demostrar l'existència de Déu. Llull supeditava la literatura a la seva tasca de convèncer i cristianitzar.

Obres Principals

• Llibre d'Evast e Blanquerna
• Llibre de meravelles (Fèlix)

Aquestes obres tenen una funció moralitzadora.

Les Quatre Grans Cròniques

L'Èpica i la Narració Històrica

Èpica: Narració dels fets heroics d'una nació, a través d'herois emblemàtics, reals o imaginaris. No es conserven cançons de gesta en català, però les cròniques s'hi aproximen.

Cròniques: Textos històrics escrits en prosa que reflecteixen el màxim esplendor de la Corona Catalanoaragonesa.

Les Quatre Grans Cròniques

• Crònica de Jaume I: Narra biogràficament els records personals del rei. Característiques: Intenció didàctica, llenguatge viu i providencialisme.
• Crònica de Bernat Desclot: Sense informació en el text original.
• Crònica de Ramon Muntaner: La més coneguda. La part més interessant és la que relata les experiències entre els almogàvers. Muntaner és el més entusiasta i imparcial. Característiques: Nacionalisme, providencialisme, llenguatge molt viu i directe, destinada a la lectura en veu alta.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: Parla del seu propi regnat i del del seu pare. L'autor està guiat per una voluntat de justificació.

Les quatre cròniques tenen un gran valor des del punt de vista històric, literari i lingüístic.

Bernat Metge i l'Humanisme

Vida i Context Històric

Bernat Metge (Barcelona 1340/1346-1413), funcionari de la Cancelleria i secretari reial de Joan I, va gaudir de diners i privilegis fins a la mort del rei al bosc de Foixà. La seva dona va fer empresonar els exconsellers. A Lo somni, Metge es mostra culte i refinat, amb tocs de sarcasme i cinisme.

L'Humanisme i la Cancelleria Reial

La seva obra s'emmarca en l'humanisme, un corrent ideològic i artístic que anunciava el trànsit de l'Edat Mitjana cap al Renaixement.

Característiques de l'Humanisme

• Gran erudició
• Coneixement del món clàssic
• Consideraven bàrbara l'època medieval
• Volien ressuscitar els ideals de mesura i escepticisme dels grecs i llatins, que els va portar a una literatura culta i refinada.

Lo Somni: Una Obra Mestra

Lo somni és la gran obra de l'humanisme català i una obra mestra de la literatura catalana medieval. Narra una nit de Metge a la presó on se li apareix Joan I ja mort acompanyat de dues divinitats del món clàssic. Es divideix en quatre llibres.

Intenció i Característiques de l'Obra

La intenció de Metge era justificar-se davant de Martí l'Humà per ser readmès a la Cancelleria. L'obra és interessant per la modernitat d'algunes idees, el culturalisme constant propi dels humanistes i el model de prosa que crea, amb una sintaxi complexa i llatinitzada.