Literatura Catalana: Rosselló-Pòrcel i Teatre del Segle XX

Rosselló-Pòrcel

L'obra de Rosselló-Pòrcel és breu però densa, significa una innovació total. R-P va esdevenir símbol de la generació perduda amb la Guerra Civil, com Espriu, Riba… Tenia com a professor G. Alomar. Va aparèixer una Antologia de poetes mallorquins en traducció al castellà, R-P havia fet el pròleg i part de la traducció. El 1935 va escriure un assaig sobre la poesia de Guillén, i un altre sobre Quevedo. Morí de tuberculosi el 1938, Imitació del foc es va publicar el mateix any com a obra pòstuma. Ultra la seva vinculació a l'Escola Mallorquina, els crítics han assenyalat la filiació de R-P a la "poesia pura". R-P rebé influència d'aquesta estètica purista i refinada a través de Riba i d'alguns poetes de la "Generación del 27". R-P també rebé influència de la poètica culteranista i barroca de Góngora, de la poesia conceptista de Quevedo i de la poesia populista de García Lorca, trets presents a la poesia del mallorquí. Es reflecteix als poemes la concepció de la vida i de les coses de R-P: la imatge del foc seria l'exacta metàfora del caràcter efímer de la vida. Representa a Catalunya la consumació de la poesia pura. Sotmet les paraules a una profunda elaboració i metamorfosi fins a produir tot l'efecte d'allò mateix que pretén dir. És una poesia de visions. Jocs de llums i colors, d'una tonalitat mediterrània, colors convulsius. R-P produeix un efecte impressionista. La decisiva varietat i llibertat la trobem a Imitació del foc, empra tota una gamma de formes que van des de la dècima fins a les composicions en vers lliure. R-P tenia una idea molt clara del que era l'elaboració del vers. L'entenia com un exercici rigorós sense cap mena de projecció més enllà dels seus límits verbals.

Teatre 20-30: Modernisme i Noucentisme

Teatre poètic noucentista

Quan Josep Carner va escriure el pròleg a la seva traducció del Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, hi va concretar la proposta d'un nou teatre noucentista. El referent classicitzant de la poesia noucentista va afavorir aquesta tendència vers el teatre poètic, recolzada pel prejudici que els joves noucentistes varen manifestar contra el formulari d'un art dramàtic que traslladés la realitat exterior a la literatura. Arran de la Primera Guerra Mundial a Europa es varen produir transformacions que influïren en la perspectiva literària. Els models dramàtics anteriors varen ser substituïts per altres referents que furguen en la interioritat humana. No obstant això, la influència que els nous moderns dramàtics varen tenir en l'escena catalana va ser molt reduïda. Els empresaris catalans varen optar per portar a escena les dues manifestacions teatrals de l'època més ben acollides pel públic: el teatre poètic de Sagarra i la comèdia burgesa de Soldevila. El camí que havia emprès Sagarra amb Rondalla d'esparvers, va arrossegar altres escriptors que el varen seguir com Ventura Gassol. També destaquen Carles Fages de Climent i Jaume Roquelles. Amb el seu teatre, Carles Soldevila pretenia presentar a la burgesia catalana una perspectiva de la cultura europea d'entreguerres. Adrià Gual va lluitar durant anys pel seu teatre íntim, però el seu teatre va ser de minories, per això va fracassar.

Josep Maria de Sagarra

Les seves obres, que tingueren un enorme èxit en vida de l'autor, han estat i són motiu de reposicions constants.

Obra: Va dominar amb destresa tots els gèneres. El seu enorme domini de la poesia fa que el seu teatre tingui un ritme i una musicalitat únics. El 1918 va estrenar la primera obra teatral, Rondalla d'esparvers, escrita en vers, hi ha elements que defineixen els models de poemes dramàtics. Podem destacar com a obres més importants d'aquesta primera època Marçal Prior, L'hostal de la glòria, El cafè de la marina. També va fer algun intent al teatre costumista amb El jardinet de l'amor. També va conrear el teatre en prosa, però varen ser intents fracassats davant d'un públic acostumat al vers fàcil. En esclatar la Guerra Civil, va emprendre un viatge per l'estranger. Quan torna a Barcelona al cap d'uns anys volia deixar enrere el teatre de caire popular i iniciar nous camins teatrals. El 1946 escriu El prestigi dels morts, obra dramàtica en prosa i d'inspiració existencialista. També escriu La fortuna de Sílvia i Galatea. Reexides o no, davant d'un públic que esperava trobar a l'escenari el Sagarra d'abans de la guerra, que l'havia fet riure i plorar, no reflexionar, aquestes obres varen ser un fracàs de taquilla i de crítica. Sagarra torna al poema dramàtic.