Literatura Catalana Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Il·lustració

Literatura Catalana (Segles XVI-XVIII)

Poesia Segles XVI-XVIII

Producció Literària

La producció literària culta i elitista es diferenciava de les manifestacions populars, de tradició oral i poc vinculades a la cort o cercles intel·lectuals. Aquesta darrera es va desenvolupar durant la decadència, amb la funció de marcar el ritme i l'expressió de la vida quotidiana i les festes ancestrals, i entretenir el poble. No és comparable al nivell artificiós de la culta, que qüestiona la decadència literària de tres segles.

Cristòfor Despuig (s. XVI): Va fer una defensa de la llengua catalana i una crítica als perjudicis lingüístics a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Baldiri Reixac: A Instruccions per l'ensenyança del minyons, defensava aprendre el català com a primera llengua.

Josep P. Ballot: Gramàtica i apologia de la llengua catalana, considerada precedent de la Renaixença per la confiança en la llengua materna. La seva intenció era exaltar el català.

Literatura Popular

Creada i viscuda pel poble, respon als seus gustos i sentiments, i està vinculada a l'entorn immediat, a diferència de la culta.

Característiques:

• Anònimes, tot i que originalment foren creades per un autor individual.
• Tradició oral.
• Acompanyades de melodia per facilitar la memorització.
• Amb el temps, es van recollir en cançoners.

Poesia: Mostra la vitalitat del català entre les classes populars i qüestiona el terme de decadència. Un interès popular i tradicional incrementat per la Renaixença. La llengua pròpia va exaltar els valors i va impulsar estudis i recopilacions científics.

Distingim el Cançoner i el Romancer, de versos heptasíl·labs o pentasíl·labs i rima assonant en versos parells. La coblada alterna versos de 7 o 9 síl·labes amb versos de 4.

El Cançoner

Els Goigs: Composicions religioses que lloen Jesucrist, la Verge Maria i els Sants. Són cants de cerimònies i celebracions. D'origen medieval, es difonen per escrit (ex: Los set goigs de la Mare de Déu del Roser molt devots o de tot l'any).

Nadales: Composicions de Nadal que descriuen episodis i imatges relacionats amb el naixement de Jesús.

Cançons de Banderoles i Lladres de Camí Ral: Poemes narratius basats en el bandolerisme a Catalunya. Expliquen aventures amb simpatia i admiració.

Cançons i Corrandes de Pandero: Cantades per confraries que recaptaven diners en festivitats. Les corrandes (glosses a les illes i cobles al País Valencià) són cançons curtes de temàtica diversa, com la feina o l'amor, i també improvisades.

El Romancer

Provenen dels cantars de gesta. Al segle XIX, Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals els van recopilar i estudiar. Es classifiquen segons la procedència:

• Francesa o provençal (s. XV): El bon caçador i La presó de Lleida.
• Castellana (s. XVI): Santa Caterina.
• Autòctons (s. XVII-XVIII): El comte Arnau, El mariner, L'hereu Riera, El testament d'Amèlia i Els estudiants de Tolosa.

Producció Poètica Segle XVI. Renaixement

Període històric (segona meitat del s. XV - s. XVI) que recupera els valors de l'antiguitat clàssica i rebutja l'època medieval. L'humanisme s'interessa per l'home. Es passa d'una visió teocèntrica a una antropocèntrica. Joan Lluís Vives va ser l'humanista més destacat.

Producció Literària Catalana del Renaixement (s. XVI): El català ja no era llengua de la cort. Les influències italianes (Petrarca i Dante) van obligar a adaptar noves formes i utilitzar el llatí. Tres línies bàsiques: medievalitzant (influïda per Ausiàs March), italiana (adaptada al català) i popular (imitava la poesia tradicional, com Pere Serafí).

Producció Poètica Segle XVII. Barroc

Oposició al Renaixement, amb pessimisme i desengany. L'evasió d'un món desagradable va portar a l'artificiositat i recargolament. Temes: fugacitat de la vida, pas del temps, bellesa, il·lusions òptiques, desordre. Expressaven el neguit i la desconformitat de la societat. Dues línies: conceptisme (burlesca i satírica, Francesc Vicent Garcia) i culteranisme (exageració de les formes renaixentistes, Francesc Fontanella, influït per Garcilaso de la Vega).

Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: Continuador d'un corrent català que imitava la poesia castellana. Dues actituds literàries: elegant i retòrica, i satírica i irònica.

El Vallfogonisme: Versatilitat d'un autor capaç de composicions elegants i delicades, però també obscenes i sarcàstiques (Harmonia del Parnàs).

Narrativa XVI al XVIII. Narrativa Popular

Rondalles

Narració popular i tradicional per a nens. Tipus:

• Meravelloses: utilitzen bruixes, fades...
• De bèsties: animals que simbolitzen persones.
• Encadenades: successió d'accions per solucionar un problema.

Al segle XIX es comencen a recollir i transcriure.

Llegendes

Narració oral o escrita que recull un fet històric real amb elements imaginaris. Es relacionen amb una persona, lloc o esdeveniment (ex: Joan Garí, St. Miquel del Fai, La cabra d'or).

Literatura Catalana Segle XVIII. Il·lustració

Va impulsar l'esperit crític i la idea de progrés. Racionalisme i empirisme. Es volia la igualtat davant la llei. Obres enciclopèdiques. Es van crear societats científiques i acadèmies.

Baró de Maldà (Rafael d'Amat): Figura més representativa del segle XVIII. Calaix de Sastre, dietari en seixanta volums que recull fets quotidians. Llengua col·loquial, amb voluntat d'informar i entretenir. Valor històric.

Teatre Popular XVI i XVIII

Espectacle amb caràcter educatiu i de desbarjo. Teatre religiós i profà.

Teatre Religiós

Divulgava la fe. Cant de la Sibil·la. Es va substituir el llatí pel català. Misteris: El més representatiu és el Misteri d'Elx, que encara es representa.

Teatre Profà

Celebracions i festes populars. Joglars, entremesos (amb to còmic i satíric, també anomenats sainets), momos i mascarades (espectacles de Carnestoltes amb música i tema històric o còmic).