La literatura clàssica romana i els seus autors

VIRGILI:

Poeta de la èpica. S'inspirava en Homer. El seu tema principal eren els poemes pastorils. Situava l'acció a la utòpica arcàdia. OBRES: Bucòliques o Ègloges, Geòrgiques i Eneida. ENEIDA: Narra l'historia d'Enees, princep Dardania, fui de Troya quan la ciutat es presa per l'exercit aqueu. L'acompanyen el seu pare Anquises, el seu fill Ascani.

HORACI:

Poeta de la lírica. S'inspira en poetes grecs arcaics i és la culminació de la lírica llatina. OBRES: Epodes, Sàtires, Odes (Carmina) i Epístoles. Epodes: poemes breus d'un to sarcàstic i agressiu (beatus ille), Sàtires: escrites en hexàmetre. Poemes amb temes variats que tenen en comú la crítica dels defectes humans. Odes: conceptes horacians com aurea mediocritas o carpe diem. August li encarrega fer un himne per Apol·lo i Diana, el Carmen Seculare o Ars poètica. Epístoles: Epistola als Pisons. Topics: Non omnis moriar, carpe diem, al·legoria de la nau, aurea mediocritas, beatus ille i nunc est bibendum.

TIT LIVI:

Prosa històrica. Obra més important: Ab Urbe Condita, narra la historia d Roma. Dels 142 llibres agrupats en dècades, s'han conservat: 1-10 (1a dec) i 21-45. D la resta tenim resums. La influencia que agafa estava en els analistes Quadrigari i Antias. Per a les guerres pun. Antípater i Polibi. La intenció de l'autor és transmetre valors i emocionar.

CICERÓ:

L’època d Ciceró compren des de la dictadura d Sul·la fins al 1 triumvirat (César, Pompeu i Craso) 82-43 aC. Fa la conjuració de Catilina. Es basava en la filosofia estoica però desenvolupa el concepte d humanitas. OBRES: Catilinàries, Filípiques (Demòstenes), De oratore, Brutus, De república. ESTIL: El seu referent era el món grec. El seu model a imitar era Tucídides. Imitava l’estil àtic, l’estil asiànic i prenia a Hortensi com a exemple.

CÉSAR:

Pertany a la gens Julia. Va fer la seva carrera política al costat d Sul·la i va conquerir la gal·lia i guanyar la guerra civil. Va formar el primer triumvirat. OBRES: Els seus comentarii el formen de bello gallico i de bello civili. ESTIL: utilitza la 3a persona. Dona sensació d més objectivitat. El seu estil es precís, senzill i directe. Utilitza ablatius absoluts i oracions d’infinitiu.

OVIDI:

Escriu el gènere de la elegia. Una composició poètica en dístics elegíacs. Escrivia lírica. Es l’anomenat Cercle de Mesala. Temes sexuals. Va ser desterrat per August a la Mar Negra. OBRES: Amores, ars armandi, heroides, tristia i ex ponto i fastos. METAMORFOSIS: obra que es pot catalogar en l’èpica per l’ús de l’hexàmetre o dins de la poesia didàctica. Tracta d’herois o personatges mitològics que pateixen transformacions.

HISTORIOGRAFIA:

Època ciceroniana: César (de bello galico i de bello civili), Sal·lusti (conjuració d catilina i guerra d yugurta), Època d’August: Tit Livi (Ab urbe condita), Època postclàssica: Tàcit (anales), Suetoni (vida dels 12 césars).

ÈPOCA D’AUGUST:

Any 29 ac Octavi es nomenat August. Caracteritzada per la pax augusta (pax romana). Donar estabilitat a l’ordre romà. Poetes cercle de mecenes (Classics: Virgili i Horaci. Poesia: Tit Livi). Literatura posterior a l’època: Ovidi i Properci. Escrivien eròtica. Dístic elegiac: format per un hexàmetre i un pentàmetre.