Literatura dels anys 20 i 30 a Catalunya

La poesia catalana dels anys 20 i 30

Dos tendències dins la poesia catalana: la poesia postsimbolista i la poesia avantguardista. La poesia postsimbolista és un derivat directe del simbolisme, radicalitzant-ne els plantejaments: poesia pura, independent de la realitat quotidiana, vàlida per ella mateixa sense recórrer al seu significat, racionalment i estèticament completa. Poesia hermètica, exigent, sofisticada. Llenguatge exigent i intens procés d'elaboració intel·lectual i estilística, estètica. Recerca constant de la musicalitat. Rebuig de la realitat quotidiana. Autors: Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, Tomàs Garcés, Joan Sebastià Pons i Clementina Arderiu.

La novel·la del segle XX

Greu crisi del gènere novel·lístic. Després de la publicació de La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pou i Pagès, l'última novel·la modernista, s'inicia una sequera novel·lística important.

Els autors de les primeres novel·les es poden agrupar en quatre apartats: Els que ja procedeixen del Modernisme: Joan Puig i Ferreter, Víctor Català o Prudenci Bertrana continuen escrivint. Novel·la psicològica: ambient burgès, anàlisi del món interior, subjectivisme. Anàlisi interior dels personatges (introspecció), exploració de psicologies conflictives i complexes, contradictòries, ús de tècniques narratives que permeten explorar la interioritat dels personatges (ús de la 1a persona, monòleg interior o flux de consciència, amb tot de distorsions temporals).

Novel·la de crítica social

Ironia, personatges plans, avantguardisme (Vals de Francesc Trabal o Vida privada de Josep Maria de Sagarra).

El teatre

Els anys 20: l'alta comèdia o comèdia burgesa: gènere dramàtic, burgès, de caràcter convencional i intranscendent, la trama és desenrotllada i resolta amb enginy i amb habilitat escènica.

Els anys trenta: el teatre de crítica burgesa: la Segona República significà per al teatre l'inici d'un període d'esperances: la Generalitat emprengué una decidida política de subvencions teatrals que pretengué de donar suport al gènere dramàtic i d'estimular els autors joves. Aparegué un nou gènere: el teatre de crítica burgesa. Es tracta d'un seguit d'obres dramàtiques que qüestionaren els fonaments ideològics de la burgesia com a classe social.