Literatura Medieval Catalana: Cronologia, Feudalisme, Ramon Llull i Més

Literatura Medieval Catalana

1. Cronologia

s.V - 1453 (Apareix el Renaixement).

2. Feudalisme

Una estructura social i política fonamentada en el feu i relacions de vassallatge basades en la fidelitat. Societat estamental i piramidal.

2.1 Punt de vista social

• Societat dividida en estaments.
• Finalitat de la literatura: didàctica i moral.
• Accés a la cultura més ampli.
• Tota la societat comparteix conceptes com l'honor, el valor o la fidelitat.

Punt de vista lingüístic i cultural

• Societat plurilingüe.
• Forum Iudicum, Homilies d'Organyà. Primers manuscrits s.XIII.
• Primer escriptor literari: Ramon Llull.
• Falta d'originalitat. Plagiar = mèrit.

3. Naixement de la literatura catalana

• La literatura catalana neix al s.XII.
• Textos més antics del s.XII.
• Llengües romàniques no definides fins al s.VIII.
• Forum Iudicum, Homilies d'Organyà (primers manuscrits).

4. Ramon Llull

Va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Casat i pare de dos fills, va fer vida a la cort fins als 31 anys. Al cap de 10 anys es va proposar demostrar l'existència de Déu a través del llibre l'Art Lul·liana (250 volums).

El Blanquerna - Llibre d'Amic e Amat (366 versicles).

Llibre de les Meravelles - Llibre de les Bèsties, una mena d'apòleg o novel·leta al·legòrica d'intenció política. Llibre de l'Ordre de Cavalleria (repercussions sobre el Tirant).

5. Literatura trobadoresca

Es va desenvolupar entre els s.XI-XIII a Occitània. Origen de tota la lírica culta europea. Fins al s.XII la poesia culta en occità, amb l'arribada d'Ausiàs March, canviarà.

Totes les literatures són deutores de la trobadoresca per 3 motius:

• Associació poesia i amor.
• L'amor cortès.
• Mètrica i rima.

Amor cortès: un element més de la cortesia. Amor veritable, lleial, generós, desinteressat associat a la bona conducta.

Una mena de joc en què el codi feudal es traspassa a l'experiència amorosa.

Amor cortès: un element més de la cortesia. Amor veritable, lleial, generós, desinteressat associat a la bona conducta.

Una mena de joc en què el codi feudal es traspassa a l'experiència amorosa.

Trobadors catalans: Alfons I el Cast, Cerverí de Girona, Guillem Bergadà.

Gèneres trobadorescos. Tema amorós: Cançons, l'albada, pastorela, el comiat, la viadeira. Tema de guerra: sirventes. Tradició llatina: plany.

6. Ausiàs March

Neix a Gandia l'any 1397, mort a València el 1459. Petit noble que viu a València, falconer del rei, però abans de ser falconer és cavaller i participa en batalles. Es considera el més gran amador de la història. Es va casar amb Isabel Martorell i posteriorment amb Joana Escorna.

Característiques:

• Abandona el provençal i escriu en català.
• Temàtiques:
• Poesia intimista, en 1ra persona.
• Poesia de reflexió sobre l'amor, la mort, la salvació de l'ànima.
• To greu, solemne, sentenciós.
• Lírica tràgica i amarga.
• Atmosfera de verisme i confidència.
• Poeta ple de dubtes, de qui llegim les obsessions d'amor i mort en relació a Déu.
• Poesia adreçada a una dona real, amb virtuts i defectes, ja no és la "midons" dels trobadors. D'ella no només en sabem el seu físic sinó el seu gest, les seves qualitats, etc.

Estil:

• Ús de la cançó.
• Ús d'un llenguatge popular, allunyat d'una retòrica elegant, on apareixen referències a objectes de la vida quotidiana (cassola, forn, bugada), paisatges urbans (ciutats, carrers, castells, etc.), personatges (soldats, malalts, pobres).
• Ús de comparacions aspres i imatges dures: condemnat a mort.
• Ús de la hipèrbole.
• Ús de l'hipèrbaton.

7. Joanot Martorell

València 1405-1465. Joanot Martorell va ser cavaller, i de família amb prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Per això va viatjar a Anglaterra, Nàpols, Portugal. Intercanvia lletres de batalla amb cavallers diversos, sobretot amb el seu cosí Joan de Montpalau. Joanot Martorell va ser fins i tot bandid (degut a la situació familiar). L'any 1453 era a la cort de Nàpols, també a Nàpols entrà al servei del príncep de Viana. En els anys que va romandre a Barcelona, se suposa que és quan va escriure la seva novel·la i que un any abans de morir la va empenyorar a Martí Joan de Galba. No va veure publicada la seva novel·la ja que fou editada el 1490 per Martí Joan de Galba. L'èxit de Tirant lo Blanc fou immediat i també la seva traducció al castellà. Des d'aleshores no s'ha parat de traduir i valorar "còmica, seducció, tractat militar, etc.", però malgrat això la intenció de Joanot Martorell era transmetre coneixements i informació, no pas per plaer ni per entretenir.