Literatura Popular Catalana: Característiques i Francesc Vicent Garcia

Literatura Popular Catalana

Des d'un principi ha existit la literatura popular al costat de la culta. Enfront dels segles XVI, XVII i XVIII, la popular va guanyar importància perquè mantenia una gran vitalitat. La lògica és que el poble mai va deixar de parlar la seva llengua i que la castellanització sobretot afectava els àmbits més propers a la cort.

Característiques de la Literatura Popular

• La literatura popular normalment és anònima i ensenya una evolució més lenta que la culta, per això és difícil de datar.
• El teatre, en aquests segles, va continuar la tradició de l’entremès medieval anomenat sainet.
• En poesia, sovint transmesa oralment i cantada, hi havia una gran varietat de gèneres: nadales (a l’entorn del naixement de Crist), corrandes (normalment quatre versos de set síl·labes), goigs (poesia religiosa), romanços (poemes narratius de tradició oral, com ara els romanços de bandolers). La poesia popular mantenia unes constants com ara el vers d’art menor, la rima assonant i l’ús de repeticions.
• En prosa cal destacar les rondalles i les llegendes que es transmeten oralment.

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (Rector de Vallfogona)

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa entre el 1579 i el 1582 i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623. És un poeta del Renaixement (revalorització de la cultura clàssica grega i llatina) i del Barroc (moviment antitètic al renaixement). La seva fama es fonamenta en un dels vessants de la seva obra: aquell que posa l’accent en l’humorisme gruixut i volgudament exagerat que passa per la burla i per una certa tendència escatològica. És autor de sonets d’un gran lirisme. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca, moviment antitètic al renaixement que posava de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana i marcava contrastos. La seva obra, que abraça tots els gèneres com la poesia, el teatre i la prosa, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins al segle XIX.