El llegat grec en la literatura i l'art romans

El llegat grec en la literatura de Roma:

L'influència literària grega per la conquesta de Grècia. La imitació de la cultura grega havia començat abans. Al segle IIIaC, a Tàrent (ciutat del sud Italia) el poeta i esclau d'origen grec Luci Livi Andrònic s'encarregà de traduir al llatí l'Odissea, va introduir Homer a Itàlia, i va escriure tragèdies basades en el model dels autors grecs clàssics.

Comèdia:

Va ser impulsada per Nevi, va arribar al apogeu amb Plaute (254-184 aC), les obres estan inspirades en les de l'escriptor grec Menandre, però més còmic.

Poesia:

Quint Enni, poeta de Plaute, va ser el primer representant de la poesia èpica, amb l'obra Annales, una història heròica de Roma des de l'arribada d'Enees a Itàlia, unia la tradició grega amb la romana. Amb el final de la República i el començament de l'Imperi, Roma va entrar en hel·lenització, impulsada per l'emperador August. Virgili va compondre, durant el seu govern, l'Eneida, narra els viatges d'Enees cap a terres italianes (a la manera de l'Odissea) i el seu establiment al Laci després de durs combats (una mena d'Ilíada). Horaci, exposà la superioritat de la civilització grega, afirmant que Grècia, encara que havia estat derrotada militarment, havia acabat per imposar els seus models artístics i literaris a Roma. El poeta Ovidi va fer servir moltes tradicions mitològiques gregues per compondre la seva obra Les Metamorfosis.

Escultura:

Influència grega en l'escultura romana de l'època d'August. Davant del realisme de les representacions escultòriques de la república, es va imposar una idealització d'origen hel·lènic en la representació del cos, i es va recuperar el cànon de l'escultor Policlet, i una serenitat en el rostre que recorda l'equilibri i l'harmonia de l'art clàssic grec.

Arquitectura:

Al segle II dC, l'emperador Adrià va representar aquest esperit grec que s'havia apoderat de Roma. La seva predilecció per Atenes queda demostrada per l'interès que mostrà a embellir la ciutat amb nous monuments i, fins i tot, a ampliar-la. L'anomenada porta d'Adrià i les restes d'un temple que manà construir en honor de Zeus olímpic s'han conservat fins a l'actualitat i es consideren un símbol de la seva admiració per les coses hel·lèniques.

L'aportació de Roma:

Grècia deu a Roma el haver escampat pel món la seva cultura. Roma ampliava les seves fronteres, també arribaven més lluny els aspectes del món grec que Roma havia adoptat. La filosofia estoica no hauria tingut tanta difusió posterior si no haguessin esdevingut tan importants alguns dels seus seguidors romans, com ara Ciceró, Sèneca o l'emperador Marc Aureli. L'art romà no va ser un art original, va copiar elements de l'art etrusc i del grec, va desenvolupar un sentit més pràctic i funcional de l'art, principalment en l'arquitectura, va innovar en construccions d'edificis destinats a l'oci i d'edificis purament utilitaris. En el món grec no trobem res semblant a la imponent herència que Roma va deixar a la civilització occidental en el tema del dret civil. Passa el mateix amb la complexa administració imperial que va arribar a aixecar l'Imperi Romà, única en el món antic.