Llengua i Literatura: Opinió, Avantguardes i Història
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB
L'Article d'Opinió
L'article d'opinió és un tipus de text argumentatiu de l'àmbit dels mitjans de comunicació en què un especialista opina sobre un tema polèmic o controvertit.
Estructura habitual:
- Introducció: Ocupa la primera part del text.
- Arguments: Són les raons sobre les quals es basa l'opinió de l'emissor i que li permeten defensar-la.
- Conclusió: Sol ocupar l'última part del text.
En els textos argumentatius, sol haver-hi verbs i expressions de modalització o d'opinió. També s'utilitzen marcadors lògics per estructurar el discurs:
- Ordre
- Contrast
- Causa
- Enllaç
- Conclusió
- Exemplificació
Tipus d'Arguments
Els arguments serveixen per a opinar, per a rebatre o per rebutjar les opinions d'altres, per a defensar les nostres idees, per a guanyar adhesions i per aconseguir el que volem. Les persones necessiten elaborar un punt de vista propi.
Classes d'arguments:
Els arguments d'autoritat i els arguments de quantitat són dos dels recursos argumentatius més utilitzats.
- Argument d'autoritat: S'utilitza per a defensar una tesi citant una font reconeguda.
- Argument de quantitat: Donen suport a la tesi o al fet que s'intenta provar basant-se en dades numèriques o en l'opinió majoritària.
Les Avantguardes Literàries
El terme avantguarda defineix una persona o moviment amb esperit modern, revolucionari, nou i innovador, i fins i tot estrafolari i extravagant. Són moviments artístics que van sorgir a Europa durant el segle XX.
Característiques i Tècniques d'Escriptura (1909-1940)
- Futurisme: Admiren els avenços tecnològics de la civilització industrial.
- Cubisme: Busquen noves maneres d'explicar la realitat i la troben en la fragmentació i la descomposició dels textos i poemes.
- Dadaisme: Qüestionen totes les convencions i s'oposen de manera violenta a l'absurditat establerta.
- Surrealisme: Busquen respostes en el món dels somnis i del subconscient.
Tècniques destacades:
- El cal·ligrama: És una composició poètica en què les paraules es distribueixen formant una imatge o dibuix.
- Les paraules en llibertat: Aquesta tècnica d'escriptura trenca amb les regles de la poesia tradicional.
- L'escriptura automàtica: Aquesta manera d'escriure consisteix a deixar fluir lliurement el pensament, per explorar els somnis i el subconscient.
Autors Avantguardistes Catalans
- Carles Salvador i Gimeno: (València) Autor de Rosa als llavis, El bes als llavis, Vermell en to major.
- Joan Salvat-Papasseit: (Barcelona) Va patir problemes de salut. Autor de Poemes en ondes hertzianes, L'irradiador del port i les gavines.
- Josep Vicent Foix (J.V. Foix): (Sarrià) Periodista i assagista. Autor de Sol i de dol, Les irreals omegues.
Context Històric de les Avantguardes
Al món:
- L'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
- Els EUA substitueixen el Regne Unit en el lideratge mundial.
- L'Imperi dels tsars es transforma en la Rússia comunista (Revolució Russa), on la revolució dóna el poder a la classe treballadora.
A l'Estat espanyol:
- La monarquia d'Alfons XIII.
- La dictadura de Primo de Rivera.
- La instauració de la II República el 1931.
- La voluntat col·lectiva de modernització i redreçament de la cultura catalana.
Origen i Evolució de la Llengua Catalana
Del Llatí Vulgar al Català
L'origen de la nostra llengua, com la resta de llengües romàniques, prové del llatí, concretament del llatí vulgar, és a dir, el llatí popular i col·loquial. Ens hem de remuntar al llatí que van dur els romans al segle II aC a les terres de l'entorn del Pirineu oriental, i que s'hi parlava al carrer.
Primers Testimonis Escrits
Cap a finals del segle XII va aparèixer al poble d'Organyà el text conegut com les Homilies d'Organyà. Aquest document demostra que el nostre romanç s'emprava per a escriure els sermons que predicaven els capellans. Abans, al mateix segle (XII), es va traduir del llatí el Fòrum Iudicum (o Liber Iudiciorum), un conjunt de lleis visigòtiques.
El Model Estàndard Medieval
Durant els segles XIV i XV, la nostra llengua feia servir un model estàndard en l'escriptura; era una llengua molt unitària i uniforme en totes les regions. El model estàndard vol dir que se seguia arreu un model comú, per això a penes hi ha diferències entre un document escrit a València o un altre fet a Lleida o a Barcelona.
Llengües en Contacte al Regne de València
Durant l'edat mitjana, les llengües en contacte al Regne de València van ser principalment el català, l'aragonès i l'àrab.