Llengües en Contacte: Bilingüisme i Diglossia

Les llengües es comporten com si fossin organismes vius: neixen, entren en contacte, es relacionen entre si, s’interfereixen i, finalment, moren quan deixen d'usar-se. Hem de parlar del concepte de llengües en contacte: les fronteres entre les comunitats lingüístiques són difícils de fixar perquè no es corresponen amb criteris normals. A més, a la complexitat amb què es distribueixen les diferents llengües en el món, se suma el fet que les comunitats lingüístiques no viuen aïllades, sinó que és habitual la convivència de persones que pertanyen a comunitats lingüístiques diferents.

Contra posició entre bilingüisme i diglossia:

Bilingüisme: Dona a entendre una situació de convivència entre dues o més llengües en igualtat de condicions. N’hi ha tres tipus:

• Bilingüisme individual: es produeix quan la convivència entre llengües es dóna en un individu que domina amb fluidesa dues o més llengües. El parlant alterna les condicions lingüístiques amb total llibertat (situació no conflictiva).
• Bilingüisme social: comporta la convivència entre llengües al si d’una comunitat politico-administrativa; d’una banda hi ha la llengua pròpia del territori i, d’altra, una llengua pròpia d’una comunitat veïna. La comunitat estableix unes normes d’ús social que afavoreixen els grups que tenen el poder polític/econòmic. La llengua A normalment és la llengua forana i ocupa els grups de prestigi, mentre que la llengua B (pròpia del territori) es veu relegada a un ús privat.
• Bilingüisme territorial: implica la territorialització del bilingüisme, de manera que la llengua pròpia de cada territori té la consideració d’única llengua oficial d’aquest territori. Així, la llengua pròpia és d’ús prioritari per a l’administració, sense que això comporti cap impediment perquè els ciutadans puguin fer ús de l’altra llengua.

Diglossia: la diglossia fa referència a les situacions de contacte entre llengües en què una llengua ocupa els usos formals i de prestigi social (llengua A) i una altra queda reduïda als contextos informals sense prestigi. El fenomen es coneix d’una manera més precisa com a diglossia externa i és el mateix que el bilingüisme social. És unilateral, només els parlants de la llengua B són bilingües necessàriament degut a l’ús que es dona a la llengua A; els seus parlants poden ser només monolingües.

Les conseqüències: el conflicte lingüístic té tres possibles desenllaços: són la substitució lingüística, la normalització lingüística (és a dir, la recuperació de l’ús de la llengua) i, finalment, la creació d’un idioma híbrid (de les dues llengües en contacte que comencen a transmetre's per via familiar, esdevenen llengües criolles).