Llibertat externa i interna
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,68 KB
Llibertat externa i interna.
dues formes de llibertat:
llibertat externa ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, dins del que és permès per les lleis i els costums del propi país. És el que perd una persona quan la porten a presó; tmbé el perd la població quan triomfa una dictadura i s'anul·len les llibertats d'expressió, associació, manifestació.
llibertat iinterna decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, tmbé anomenada llibertat de voluntat.com la decisió de dormir o no.
Determinisme i llibertat interna.
el fenomen de la llibertat ha conduit a una aporia, a un entre dues actituds:
·La de qui està convençut que res no succeeix sense una causa, actitud que és determinista si pretén explicar també casualment la conducta humana.
·La consciència espontània que tenim d'actuar lliurament, encara k estiguem condicionats a obrar en un sentit o un altre.
Condicionament i determinació. condicionat significa k no es te una llibertat absoluta i total, però k es conserva la llibertat suficient com x saber-se responsable dels propis actes.Estar determinat significa, al contrari,negar absolutament la possibilitat d comportar-se amb llibertat. El determinisme cosmològic: el destí. Els estoics. Segons Heràclit, tot s'explica x alguna raó i, com k la sèrie de raons no pot ser infinita, hi ha d'haver una raó primera, una raó comuna, k es la llei k regereix l'univers.Aquesta raó es la llei de l'univers i tmb el destí, el kual tot succeeix fatalment. D'aquesta doctrina, devia haver-se derivat k els homes mai no poden contra el destí, els estoics es van dedicar a la pedagogia i a l'ètica, fet k mostra k creien espontaniament en la llibertat.L'ideal d savi serà, degons ells, el k , conscient k tota felicitat exterior es en mans del destí, intenta assegurar-se la pau interior, fent-se insensible al patiment i a les opinions alienes.La impertorbabilitat es l'unica font de felicitat. Amb akestes idees distinció entre dos mons: el d la llibertat interior, k es a les nostres mans, i exterior, k no depèn d nosaltres.
Condicionament i determinació. condicionat significa k no es te una llibertat absoluta i total, però k es conserva la llibertat suficient com x saber-se responsable dels propis actes.Estar determinat significa, al contrari,negar absolutament la possibilitat d comportar-se amb llibertat. El determinisme cosmològic: el destí. Els estoics. Segons Heràclit, tot s'explica x alguna raó i, com k la sèrie de raons no pot ser infinita, hi ha d'haver una raó primera, una raó comuna, k es la llei k regereix l'univers.Aquesta raó es la llei de l'univers i tmb el destí, el kual tot succeeix fatalment. D'aquesta doctrina, devia haver-se derivat k els homes mai no poden contra el destí, els estoics es van dedicar a la pedagogia i a l'ètica, fet k mostra k creien espontaniament en la llibertat.L'ideal d savi serà, degons ells, el k , conscient k tota felicitat exterior es en mans del destí, intenta assegurar-se la pau interior, fent-se insensible al patiment i a les opinions alienes.La impertorbabilitat es l'unica font de felicitat. Amb akestes idees distinció entre dos mons: el d la llibertat interior, k es a les nostres mans, i exterior, k no depèn d nosaltres.