La Llibertat Guiant el Poble: Anàlisi de l'Obra de Delacroix

La Llibertat Guiant el Poble

Biografia de l'Autor

Eugène Delacroix fou el pintor francès més destacat del moviment romàntic. Va centrar la seva formació en la còpia dels vells mestres del Louvre, especialment de Rubens i de l'escola veneciana. El descobriment de l'obra de Constable, la tècnica d'aquest pintor i la manera com emprava els colors per crear un ambient, el va fer viatjar a Anglaterra el 1825, on va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborough.

Atret per tot l'exòtic, com era la moda en l'època, el 1832 va visitar el Marroc, on va descobrir la lluïsor de la llum i del color dels paisatges, a més d'adquirir una rica i variada imatgeria visual que apareix posteriorment a la seva pintura.

Quan va tornar a França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics, i va arribar a ser el pintor de murals més reconegut del país.

Descripció Formal

Delacroix estructura la composició a partir d'un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts, al primer terme de l'escena, ocupen la base. La figura femenina esdevé l'eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges.

Un aspecte molt remarcable d'aquesta pintura és la gran mobilitat que Delacroix imprimeix a l'escena, donant més importància a la línia corba i elevant lleugerament la figura principal, de manera que cap obstacle visible no pot aturar-ne el progrés. D'aquesta manera, Delacroix aconsegueix que l'acció s'adreci directament vers l'espectador i el fa participar de l'escena. Al fons s'intueix la silueta d'alguns edificis de París, així com les dues torres de Notre-Dame, un detall que permet situar l'escenari dels fets.

Cromàticament, l'obra està dominada per tonalitats fosques i ocres. Delacroix trenca aquesta monotonia amb la inclusió, a zones determinades de la tela, dels colors de la bandera francesa: vermell, blanc i blau. Aquests colors són il·luminats per un focus irreal que l'artista disposa expressament per destacar aquestes zones. Tot això ens indica que Delacroix ha supeditat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme intern que reforci el caràcter abrandat del quadre.

Temàtica

Aquest quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que van posar fi al regnat dels Borbó a França i van donar pas a una monarquia constitucional. La finalitat d'aquesta tela era remarcar l'esperit combatiu de rebel·lia que va unir el poble francès.

Amb aquesta intenció hi ha representades classes i categories socials diferents: la burgesia, personificada en la figura que porta el barret de copa alta i que agafa un fusell; la classe menestral, amb camisa blanca, un barret amb escarapel·la i un sabre a la mà dreta; els joves, que simbolitzen el canvi futur, armats amb pistoles, i la gran massa popular que ocupa el segon terme i el fons de l'obra.

Guiant tots aquests personatges hi ha una figura femenina mig nua i armada amb un fusell, que fa onejar la bandera tricolor. És la personificació de la llibertat i, per assimilació, de la nova França per la qual lluiten.

El gran impacte de l'obra va fer que, amb el temps, se n'oblidés la funció propagandística inicial i que se li anés atribuint un caràcter més commemoratiu.

Fitxa Tècnica

• Autor: Eugène Delacroix
• Cronologia: 1830
• Tècnica: oli sobre tela
• Mides: 2,60 x 3,25 m
• Estil: romàntic
• Tema: al·legòric i històric
• Localització: Musée du Louvre (París)