Llibertat: Negativa, Positiva i Democràcia

La Llibertat (I)

Llibertat Negativa i Positiva

Negativa

Conjunt de llibertats civils que un individu té o no té pel fet de viure en una determinada societat. La llibertat d'expressió, el sufragi universal, el dret a l'avortament, etc.

En un estat totalitari el que hi ha és la negació o absència de drets. Per exemple, la dictadura de Franco, sistema totalitari, va crear un pensament únic, predeterminat per l'estat; un model social definit. És l'intent de limitar la societat. Es podia ser únicament catòlic, espanyol, una única ideologia política.

Algú va encunyar el lema "Contra Franco vivíem millor", perquè l'enemic -el totalitarisme d'estat- era el mateix per a tothom. Hi mancaven les llibertats bàsiques d'una societat lliure. Qualsevol manifestació individual o col·lectiva en contra del règim era durament castigada i reprimida.

Un sistema democràtic és una racionalització i limitació del poder polític; en primer lloc, el poder és una instància representativa que ha de vehicular la igualtat i la justícia socials. En una democràcia o Estat de dret, en principi, els drets o llibertats bàsiques estan garantides, mentre que en una dictadura hi ha una lluita per les llibertats.

Punts a Considerar

1. Que hi hagi drets i llibertats no vol dir que no hi hagi límits. Que no hi hagi, a més, deures i obligacions. És més, només si hi ha norma o llei hi pot haver llibertat. Així, llibertat no és igual a llibertinatge: fer el que vulgui sense tenir en compte que hi ha altres persones a més d'un mateix. Si el sentit de la llibertat que impera és aquest, el que predomina és una anomia social o caos, no es compleix cap regla.
2. En segon lloc, viure en una democràcia no és una cosa ja feta i acabada. Una societat és democràtica si les actituds i els valors de la gent són democràtics. La tolerància, el respecte a l'altre, la solidaritat. Churchill deia que la democràcia és el menys dolent dels sistemes possibles; no és un sistema perfecte, sinó perfectible, entesa com una realitat complexa en què hi pot haver, o hi ha, interessos, visions, ideologies, valors... diversos; en què, per tant, hi pot haver, i hi ha, conflicte. La política és el lloc de la solució o, si més no, del debat dels conflictes socials.
3. En tercer lloc, també en una democràcia hi ha una "lluita per les llibertats". La societat no és un ordre tancat, sinó obert. La pròpia evolució social pot dur a reclamar nous drets i llibertats socials. Però cal tenir present que la societat no és homogènia, ni tothom pensa igual. Per exemple, quan es plantejava el sufragi universal per a les dones, hi havia gent que n'era contrària. La democràcia determina si això és un dret o no? No. La democràcia és el marc que permet debatre si és un dret o no, si ha de ser promulgat dins del dret positiu d'un estat o no.

El que ens preguntem és si ens sentim o pensem com a lliures, com a éssers capaços de determinar-nos a nosaltres mateixos. I en aquest cas estem parlant d'un altre concepte de llibertat interior o personal, la llibertat positiva.