Magatzems Carson: Escola de Chicago i Louis Sullivan
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,55 KB
Magatzems Carson, Pirie, Scott, de Louis Sullivan
Context històric i cultural
Al segle XIX es va produir una revolució arquitectònica motivada per la Segona Revolució Industrial, que va portar a l'ús de nous materials i de tècniques modernes. La burgesia va apostar per la modernitat i el progrés, i va acceptar aquest nou model de bellesa de l'arquitectura de ferro, racional i funcional. Es construïen edificis singulars i emblemàtics. A mitjans del segle XIX, Chicago, ciutat construïda majoritàriament en fusta, era un gran centre de comerç dels EUA i la seva població creixia vertiginosament. L'any 1871 un incendi va destruir gran part de les edificacions i va caldre reconstruir la ciutat. Aquest fet va donar lloc a una gran renovació del llenguatge arquitectònic gràcies a l'ús de nous materials sorgits en paral·lel a la revolució industrial (ferro, acer, formigó...) que van permetre noves solucions inimaginables fins llavors. Cal tenir present que, a diferència del que esdevenia a Europa amb l'arquitectura del ferro, als EUA no existia una tradició artística que condicionés les noves formes arquitectòniques. Per això, qui va dur a terme aquesta renovació van ser arquitectes i no enginyers, que miraven més cap al futur i prioritzaven la funcionalitat de l'edifici a la seva estètica. Fruit d'aquesta renovació va néixer l'Escola de Chicago.
Lectura formal i anàlisi estilístic
Els Magatzems Carson, Pirie i Scott es situen al xamfrà dels carrers Franklin i Adams, a la City -centre de negocis- de Chicago. Cal tenir present la importància d'estar en una cantonada, on es pot dominar molt més el camp visual. Tot l'edifici està construït aprofitant les possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre pels tancaments de les finestres, el formigó armat i l'acer. Una estructura no visible d'acer i formigó sosté l'edifici. Els elements de suport són els pilars, fets de formigó armat, que constitueixen tota una carcassa metàl·lica que suporta el pes de l'edifici. D'aquesta manera, el mur queda totalment alliberat de la seva funció de càrrega, fet que permet obrir-hi grans finestrals de vidre. Aquests pilars, a l'interior de l'edifici, es transformen en columnes de fust nu amb originals capitells. L'element sustentat és la gran coberta plana que tanca la part superior de l'edifici. La planta, lleugerament rectangular, és una planta lliure, que crea un interior diàfan, espaiós i lluminós gràcies als finestrals, sense més distorsions que els necessaris pilars de suport. Val a dir que la seva construcció es va realitzar en tres fases (1899, 1903-1904 i 1906).
La façana es divideix en dues parts ben diferenciades: la base de l'edifici, formada per l'entresòl i la primera planta, i la resta de plantes superiors. La base de l'edifici està tancada amb amplis aparadors de vidre situats arran de façana, amb dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. La resta de plantes segueixen una construcció cel·lular, amb finestres horitzontals. Aquestes són més petites a mesura que augmenten els pisos, i estan separades per una estructura geomètrica de formigó. Sullivan resol el trencant de la cantonada aixecant un pavelló circular que segueix l'estructura de la base de l'edifici, amb una decoració més exagerada, molt geomètrica i vegetal en els capitells. La façana està concebuda de manera funcional, perquè permeti el pas de la llum a l'interior. L'interior i l'exterior estan perfectament interrelacionats a través dels grans finestrals dels aparadors i de les portes del pavelló circular, de manera que estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.
Estil
Escola de Chicago. És un corrent arquitectònic nord-americà caracteritzat per:
- Ús dels nous materials com el ferro, el vidre i el formigó armat.
- Aparició dels primers ascensors elèctrics construïts per Siemens.
- Finestres horitzontals o "finestra Chicago" amb les dimensions que es desitgi, ja que no són necessaris els murs de càrrega.
- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
Interpretació conceptual
Promotor: edifici comercial originàriament construït pels minoristes Schlesinger i Mayer.
Significat: La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després de l'incendi de 1871, el qual va significar un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City, lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat. Per tant, el fet que els magatzems Carson es trobin en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.
Funció: La funció que realitzen els magatzems Carson és comercial, ja que fins a 2007 van servir com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie & Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joies i productes de bellesa. Es considera una de les construccions més importants de Sullivan i també un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago.
Models i influències
Els Magatzems recullen l'essència de les innovacions constructives de l'Escola de Chicago, desenvolupada entre 1875 i 1905. Sullivan també rep la influència de l'arquitectura del ferro europea, que ja havia començat a treballar amb les possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre o el formigó.