Maison Carrée: Anàlisi del Temple Romà de Nimes

La longitud del temple és el doble de l’amplada i presenta diferències substancials segons el cantó des d’on es miren qualsevol dels seus quatre costats. La part frontal –l'única que té una escalinata per pujar dalt del pòdium– es veu clarament diferenciada de les parts laterals i de la part posterior.

Maison Carrée

Cronologia

16 a.C.

Estil

És d’estil romà imperial, d’autor desconegut. Materials utilitzats: pedra calcària (que amb el temps s’ha tornat vermellosa). Sistema constructiu: arquitravat.

Elements de suport i suportats

La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs de la cel·la, de manera que perd la seva funció de suport exclusiu en favor d’aquests (excepte al pòrtic de l’entrada, en què les columnes sí que sostenen l’entaulament).

Espai exterior i interior

La Maison Carrée, seguint les característiques dels temples romans, s’aixeca sobre un pòdium elevat, de manera que queda molt per sobre de qualsevol persona que s’hi apropi. És un temple hexàstil –és a dir, amb un pòrtic de sis columnes– de planta rectangular. Se’n conserva el profund pòrtic a l’entrada i la preeminència de la part frontal, però incorpora la columnata a la resta del temple, encara que als costats només hi ha quatre columnes exemptes i la resta –vint columnes adossades– són absorbides pel mur de la cel·la.

Les estilitzades columnes corínties tenen el fust acanalat i fulles d’acant i ornaments florals al capitell. L’entaulament està format per un arquitrau de tres platabandes; per sobre hi ha el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració.

Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no té opistòdom i consta només d’una cel·la que no té cap divisió, però que podria haver estat seccionada en parts per honorar diverses divinitats.

Els romans traduïren al seu propi llenguatge la religiositat profunda dels temples grecs amb l’objectiu que enaltís la seva pròpia idea de la grandesa de l’Imperi: dels grecs n’adoptaren la planta, les columnes i la forma dels arquitraus; dels etruscos, el pòdium. L’arquitecte que construí la Maison Carrée es va formar segurament a Roma, però va fer nombroses concessions al gust local recarregant-la amb elements decoratius. Situat al bell mig del fòrum de Nimes, aquest temple de depurades línies ha estat acusat de presentar una tendència massa accentuada a la rectilinealitat.

Significat

Convida a entrar-hi, mentre que qualsevol altre cantó es presenta infranquejable per a qui s’hi acosta. Si els temples grecs afavoreixen la perspectiva des dels angles, perquè així es pot admirar l’harmonia de les columnes que els envolten, l’única visió coherent per a un temple romà és la frontal.

El temple estava dedicat als númens de Roma i Gai i Luci Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família. Malgrat això, crida l’atenció l’escassetat d’escultures, la manca de relleus al·lusius i l’absència de representacions al frontó. L’ornamentació floral, per contra, resulta una mica recarregada.

El fris tampoc no presenta la decoració dels temples grecs perquè els romans donaven més importància a l’interior que a l’exterior.

Funció

Aquest santuari el va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador August, que es va encarregar d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia. És un temple edificat en honor d’August i producte d’una calculada romanització monumental del Mediterrani. Com moltes de les edificacions romanes, té un afany cohesionador de les diverses províncies de l’Imperi.