Maniobres d'emergència i primeros auxilis

Tipus d'obstrucció

A) Incomplerta

Actuació: Tranquil·litzar-la i animar-la a que continuï tossint, fins que pugui treure l'objecte per ell/a mateix. No donar-li cops a l'esquena, ja que podria fer que l'objecte penetrés més endins de les vies respiratòries i s'instaurés una obstrucció completa. Normalment la tos provoca l'expulsió del cos estrany

B) Complerta

Actuació: S'ha d'iniciar la maniobra de HEIMLICH. Consisteix en:

1. Realitzar 5 cops secs entre els omoplats.
2. Aplicar 5 compressions a nivell de l'epigastri amb la finalitat de desplaçar el diafragma cap amunt. Això provocarà un augment de la pressió dins el tòrax i obligarà l'aire contingut als pulmons a sortir arrossegant el cos estrany

Aturada cardiorespiratòria

La manca de les funcions de respiració i circulació. Per poder-la diagnosticar cal observar aquests 3 signes:

• Estat d'inconsciència
• Absència de respiració
• Respiració anormal, la víctima té una respiració agònica (esbufecs curts i irregulars) o gairebé no respira, o respiració pesada o sorollosa

Davant d'aquesta situació cal iniciar les maniobres de SUPORT VITAL BÀSIC

Hemorràgia

És la sortida de sang dels vasos sanguinis. Segons on va parar la sang que es perd, hi ha hemorràgies:

• Externes
• Internes
• Exterioritzades

L'objectiu de qui dóna suport és aturar la pèrdua de sang. Segons el volum sanguini que hagi sortit dels vasos, les possibilitats de supervivència varien.

Hemorràgies externes

Són aquelles en què la sang surt a l'exterior a través d'una ferida. Les més importants són a les extremitats.

Actuació:

• Controlar els signes vitals
• Controlar i aturar les hemorràgies utilitzant els següents passos:
• COMPRESSIÓ DIRECTA
• COMPRESSIÓ ARTERIAL "TORNIQUET"

Hemorràgies internes

Actuació:

• Activar serveis mèdics
• Controlar els signes vitals
• Tranquil·litzar el ferit
• Col·locar-lo en posició de Trendelenburg (si no hi ha traumatisme cranial)
• Afluixar tot allò que comprimeixi l'accidentat
• Evitar la pèrdua d'escalfor corporal. Tapar-lo.

Hemorràgies exterioritzades

Són les que es produeixen a l'interior de l'organisme, però que surten a l'exterior a través d'un orifici natural del cos.

Exemples: Hemorràgies per l'orella (otorràgia), pel nas (epistaxis), per la boca (hemoptisis/hematemesis) i per l'anus (rectorràgia)

Xoc

És una alteració de la consciència causada per la falta o disminució de l'aportació sanguínia als teixits. Davant l'aparició d'aquests símptomes s'ha d'actuar amb rapidesa.

Símptomes:

• Alteració de la consciència
• Pell pàl·lida/blavosa, suor freda i enganxosa (mans, peus, cara i pit)
• Estat ansios, intranquil, nerviós, confús...
• Pols ràpid i feble
• Respiració ràpida i superficial
• Debilitat, marejos
• Set

Xoc Hipovolèmic

És el produït per la disminució del volum sanguini (pèrdua de líquid). Causes: Hemorràgies, cremades, deshidratació (vòmits i diarrees)

Xoc normovolèmic

És el produït per una detenció de la circulació sanguínia o per vasodilatació amb la conseqüent pèrdua o disminució de la pressió necessària perquè la sang arribi a oxigenar els teixits.

Tipus de xoc normovolèmic segons la causa que el produeix:

• Xoc sèptic: produït per infecció (ferides, cremades)
• Xoc anafilàctic: produït per al·lèrgies (medicació, picades...)
• Xoc neurogènic: produït pel dolor (traumatismes en general)
• Xoc tòxic: produït per intoxicacions (per exemple, alcohol)