Maquiavel: Biografia i Obra - El Príncep

Niccolò Machiavelli: Biografia (1469-1527)

La joventut de Niccolò Machiavelli va coincidir amb la grandesa de Florència sota el mandat dels Mèdici, família que va promoure l'art florentí. La caiguda dels Mèdici va ocórrer el 1494, el mateix any en què Maquiavel s'integrava al servei públic. Entre 1498 i 1512 va ser Canceller de la República Florentina, establint un vincle entre la política i l'església.

Durant la seva carrera com a oficial, Florència va ser lliure sota el govern d'una república, la qual va durar fins al 1512, quan els Mèdici van tornar al poder i Maquiavel va perdre el seu lloc. Es va retirar als afores de la ciutat, on va redactar El Príncep. El 1520 va tornar a la vida política fins al 1527, any en què es va tornar a instaurar la República.

Va ser capturat i torturat per pertànyer a una conspiració contra els tirans Mèdici. El nou pontífex Lleó X va intervenir per alliberar-lo i Maquiavel es va retirar als afores de Florència, on més tard moriria. Va ser el nexe entre el Papa i els Mèdici, unint política i fe.

Obra: El Príncep (1513)

El Príncep, escrit el 1513 però publicat pòstumament, és un tractat polític que ofereix una sèrie de consells per a ser un bon governant. En aquesta obra, Maquiavel exposa la separació entre el poder polític i la societat civil. És considerat l'assaig polític més important de tots els temps i Maquiavel el fundador del pensament polític modern.

Maquiavel considera que l'home és dolent per naturalesa, ja que sempre tendeix a la corrupció. Aquesta corrupció es manifesta de dues maneres:

• Quan un líder, governant o príncep aspira al poder.
• Quan els súbdits aspiren a la seguretat.

El príncep és qui estableix la seguretat, i ho pot fer de dues maneres:

• Amb amor: sent estimat. La contrapartida és que quan de l'amor es passa a l'odi, es pot produir una revolta que acabi amb la seguretat.
• Amb temor: imposant por, de manera que mai hi hagi desobediència.

Segons Maquiavel, per a ser un bon governant s'ha de ser tant estimat com temut, ja que la barreja d'ambdós sentiments genera respecte. No obstant això, si no es poden aconseguir tots dos, sempre s'ha d'escollir ser temut.

"El fi justifica els mitjans"

Encara que aquesta frase no és literalment seva, és la idea que s'extreu d'El Príncep. Un bon governant és aquell que compleix el que ha promès, independentment dels mitjans que hagi utilitzat per aconseguir-ho. El que importa és que ha complert la seva promesa.