La Materia i les Diferents Visiones Filosòfiques
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,2 KB
La Materia
LA MATERIA és una entitat que és part de l’univers observable, té una energia associada, és capaç d’interactuar (és mesurable) i té una localització espaciotemporal. Formada per Àtom à electrons, neutrons, protons à quark à cordes. Es classifica segons l’estat: sòlida, líquida, gasosa. O si es presenten soles o acompanyades: substàncies pures: són aquelles que es presenten aïllades. És a dir, només hi ha un sols tipus de partícula. (elements i compostos). Mescles: formades per dues o més substàncies pures en proporcions variables (homogènies o heterogènies).
Visió clàssica: Empirisme
El coneixement s’obté a partir de les dades de l’experiència sensible mitjançant un mètode científic inductiu i rigorós. Positivisme: base d’un moviment que s’anomena positivisme (s.XIX) que considera la ciència com l’únic coneixement autèntic i objectiu, les teories de la qual es realitzen des de l’observació i experimentació expressades finalment amb fórmules matemàtiques. Racionalisme: les diferents teories racionalistes es mouen entre dos punts: Moderat: la base del coneixement és la nostra capacitat intel·lectual (raó). La raó ha de precedir les altres formes d’adquisició de coneixement. Extrem: la raó és l’única font fiable de coneixement. El mètode científic és deductiu i rigorós.
Visió moderna: Constructivisme
Defensa que el coneixement és una construcció de la intel·ligència humana que va creant noves estructures a partir dels coneixements que ja posseeix i de les seves experiències. El mètode científic és deductiu i rigorós però s’ha d’incloure dins d’un context i un objectiu. Les teories estan condicionades. Segons aquesta filosofia, el coneixement científic no és un anar descobrint el món sinó l’anar creant models que ens siguin útils per explicar-lo. A mesura que va passant el temps ens veiem obligats a anar millorant aquests models.
Professor empirista:
Visió empirista de la didàctica de les ciències, diferenciació entre classes teòriques i pràctiques. Si la ciència és una acumulació de fets i teories: Els coneixements previs no importen. Són conceptes erronis a corregir. S’han de transmetre els coneixements científics verdaders. Els conceptes són externs al subjecte. Si la ciència treballa a partir de l’observació sensible: L’estudiant ha de saber observar i aplicar el mètode (inductiu). L’aprenentatge es pot produir per descobriment. Professor racionalista: visió racionalista de la didàctica de les ciències. Si la raó és la font de coneixement: S’ha de potenciar als estudiants l’ús de la lògica i el raonament abstracte. És a partir d’aquí que podran aprendre ciències significativament. La majoria dels errors dels alumnes venen de la incorrecta aplicació de la lògica. Si canviem això els errors i les concepcions prèvies no seran un problema. Piaget defineix el pensament formal com a última etapa del desenvolupament. Les activitats estaran enfocades més a desenvolupar el pensament formal que els conceptes.Professor constructivista: visió constructivista de la didàctica de les ciències. Considera que el coneixement científic es construeix a partir de la ment humana, en un context social, tenint en compte els coneixements existents i els actes creatius on el raonament va abans que l’observació. L’estudiant aprèn construint de forma activa el seu coneixement, partint d’un context social i de les seves idees prèvies. Les teories dels estudiants, tenen la seva coherència i utilitat (venen d’analitzar les seves experiències). S’ha de treballar un canvi conceptual posant en contradicció les idees de l’alumne per crear una nova concepció sòlida i significativa. El problema del canvi conceptual és que molts cops tornem a les concepcions alternatives prèvies.