Materials Plàstics, Petris i Cràmics

Clasificado en Tecnología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,67 KB

Plàstics: es podem definir com un cojunt de materials sintètics d'origen orgànic fàcilment emmotllables amb calor i pressió
Termoplàstics:son aquells plàstics que es fonen a partir d' una temperatura determinada, la qual cosa permet la seva conformació. Una vegada emmotllats es poden recuperar, és a dir, es poden reciclar amb facilitar, ja que en escalfar-los novament (entre 80 i 100 ºC) es tornen a ablanir, i es pot iniciar una altra vegada el procés.
Termostables: Els plàstics termostables es caracteritzen pel fet que una vegada s'emmotlla i endurits romanen inalterables quan se'ls sotmet de nou a calor o pressió.
Elastòmers: Els plàstics elastòmers són materials artificials obtinguts per síntesi química.
Tècniques d'unió - Unió mitjançant adhesius, Mètodes d'unió per cohesió.
Reciclatge dels plàstics - El reciclatge mecànic, La valoració energètica, La recuperació de constituents.
Materials Petris: Podem definir els materials petris com agregats sòlids i durs formats per un conjunt de minerals i que poden ser utilizats per l'esser humà com a material de construcció.
Roques Naturals:Granit, Pissarres, Marbres
Roques artificials: Són conglomerats per l'esser huma amb petits trossos de pedres naturals units entre ells mitjançant un ciment o morter.
Material Ceràmics: Els materials ceràmics es poden definir com el conjunt de materials obtinguts a partir de l'argila prèviament modelada i cuita. Hi ha dos tipos porosos i ceràmics impermeables

L'estandardització és el conjunt de condicions o normes que regulen tots els elements que intervenen a les representacions gràfiques.
Acotació: es el conunts de normes i principis generals encaminats a aclarir i definir amb precisió la forma i dimensions dels dibuixos tècnics.
La retolació: consisteix en totes aquelles lletres, nombres i signes que acompanyen al dibuix tècnic.
Lines que defineixen el dibuix: - Línies contínues gruixudes: Aquestes línies s'utilitzen pel contorn peça i arestes visibles. - Línies de traços gruixudes: S'empren per representar arestes ocultes.
Línies auxiliars de cota i de referència: - Línies Axuxiliars: Línies contínues fines que assenyalen l'interval que es desitja acotar. - Línes de cota: Línia contínua i fina paral·lela a l'element o aresta que es desitja mesurar - Fletxa: Se situa en els extrems de la línia de cota, indicant amb precisió la magnitud acotada. - Cota: És el valor numèric que, situat en el centre i per damunt de la línia de cota, indica la dimensió real de l'element assenyalat. Quan no s'especifica unitat s'entén que la mesura ve expressada en mil·límetres.
Sistemes d'acotació:
- Acotació en sèrie: Les cotes es disposen una darrera l'altra.
-
Acotació en parel·lel: Acotació mitjançant cotes superposades.
-
Acotació a partir d'un origen comú: Per mesurar la peça es pren com a referència un origen comú; pot fer-se en paral·lel o mitjançant cotes superposades.
-
Acotació combinada: quan en un mateix dibuix s'utilitza l'acotació en sèrie i en paral·lel.
-
Acotació per coordenades: Emprada en determinats processos de fabricació.
Escales: Denominam escala a la relació que hi ha entre les magnituds que té un dibuix i les dimensions reals de l'objecte.
Escala = Mesura de l'objecte en el plànol / Mesura de l'objecte a la realitat
Perspectiva: és l'intent de dibuixar en una sola representació i sobre una superfície plana, que únicament té dues dimensions, objectes que a la realitat tenen tres dimensions.
Perspectiva Caballera és un sistema de representació que permet crear objectes donant la sensació de volum sobre una superfície que únicament posseix dues dimensions (llarg i ample del paper).

Entradas relacionadas: