Mecanismes de referència i cohesió textual

Introducció

La interdependència discursiva entre els mecanismes de referència gramatical i els de cohesió lèxica és fonamental per a la coherència i la comprensió del text. Aquests mecanismes treballen conjuntament per establir connexions entre les diferents parts del text i mantenir la cohesió entre els elements del discurs.

Mecanismes de Referència Gramatical

Els mecanismes de referència gramatical es refereixen a les formes lingüístiques que s'utilitzen per fer referència a elements prèviament esmentats al text. Serveixen per evitar la repetició d'elements, establir relacions entre les diferents parts del text i garantir el manteniment de marques com el gènere, la persona i el nombre.

• Anàfora: Els elements del discurs es refereixen a elements prèviament esmentats en el text mitjançant pronoms, determinants, etc.
• Catàfora: Els elements del discurs fan referència a elements que encara no s'han esmentat en el text, però que es presentaran posteriorment.
• El·lipsi: Elisió d’un element ja conegut o que es coneix pel context lingüístic.

Mecanismes de Cohesió Lèxica

Els mecanismes de cohesió lèxica es refereixen a l'ús de paraules o expressions que estableixen connexions semàntiques entre les diferents parts del text.

• Repetició: Utilitzar la mateixa paraula o frase per referir-se a un element ja esmentat al text.
• Reiteració: Emprar paraules que tenen el mateix significat per establir connexions entre els diferents segments del text.
• Sinònimia: Emprar paraules que tenen el mateix significat.
• Hiperonímia-hiponímia: Els hiperònims són termes més genèrics que l’antecedent; la relació hiperònim-hipònim és “l’hipònim és un tipus/exemple de l’hiperònim”.
• Associació: Paraules que es relacionen pel seu significat, encara que no identifiquen un mateix referent.

Continuitat dels Tòpics i Accessibilitat dels Antecedents

La continuïtat dels tòpics i l'accessibilitat dels antecedents estan estretament relacionats amb aquests mecanismes. Els tòpics són els temes o elements del discurs que es mantenen constants o que es repeteixen al llarg del text, i la continuïtat dels tòpics es manté mitjançant l'ús adequat de mecanismes de referència gramatical i cohesió lèxica. L'accessibilitat dels antecedents es refereix a la facilitat amb què el lector pot identificar i recordar els elements als quals es fan referència en el text, i això també es facilita amb l'ús efectiu de mecanismes de referència gramatical i cohesió lèxica.