La segona meitat del segle XIX: transformacions polítiques, socials i artístiques
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,23 KB
La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: La Unificació italiana (1861), el reordenament dels grans imperis com Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França, així com la consolidació dels Estats Units d’Amèrica.
A Espanya, el panorama polític es va centrar en la Revolució de 1868, canvi dinàstic i Primera República, i posteriorment la Restauració Borbònica.
El creixement urbà i el desenvolupament industrial van dur al replantejament de les necessitats arquitectòniques i urbanístiques de les grans ciutats i a la substitució del treball artesà pel treball mecanitzat (T.Eiffel). Un corrent minoritari artístic va cercar noves formes d’expressió aprofitant la gosadia d’alguns marxants i, sobretot, la constància d’uns artistes atents als progressos i als experiments científics, que van esdevenir les Avantguardes del segle XX. En l'evolució artística trobem que el centre cultural europea és París, el qual es va convertir en el centre creador i receptor de les principals tendències pictòriques: Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. Roma va anar decaient com a focus artístic, al seu lloc altres ciutats europees, a part de París, van esdevenir nous centres artístics i arquitectònics, com ara Londres, Brussel·les, Viena i Barcelona.
Evolució artística i arquitectònica
- L’evolució arquitectònica va passar des del corrent historicista que va conviure amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a nou material constructiu, que va suposar la base de la futura arquitectura funcionalista de l’inici del segle XX, alhora que va servir per dur a terme els arriscats projectes modernistes.
Canvis en la pintura
En pintura, el Realisme donà pas a l’ Impressionisme, moviment que va iniciar un trencament en relació a les normes tradicionals de representació objectiva de la realitat. Aquest canvi va ser seguit pel Postimpressionisme i el Simbolisme, tendències que van obrir les portes al canvi profund que es produí a l’inici del segle XX.