Memòria: Estructura, Funcionament i Neuropsicologia

La Complexitat de la Memòria

Pel que fa a l'estudi de la memòria, aquest es pot fer des del punt de vista neurobiològic (estructures cerebrals associades) i des del psicològic (la memòria com a estructura o procés mental). Aquí ho abordarem des del punt de vista de la psicologia cognitiva.

La memòria és la capacitat d'emmagatzemar i recuperar informació.

Som qui som gràcies a la memòria; sense ella, seríem incapaços de percebre, pensar o aprendre. No podríem construir conceptes i no tindríem identitat. La nostra vida perdria el sentit.

La funció principal de la memòria és proporcionar a l'enteniment una base per a poder configurar una representació de la realitat i el seu funcionament, així com adquirir habilitats mitjançant l'aprenentatge.

La investigació neuropsicològica demostra que la memòria no és una realitat unitària, sinó que es compon de diversos sistemes interconnectats amb diferents propòsits.

Els sistemes de memòria tracten i operen sobre aspectes diferents de l'ambient de l'organisme. Funcionen d'acord amb principis diferents i segueixen les seves pròpies lleis especialitzades de funcionament.

Neuropsicologia i Processos Bàsics

La neuropsicologia investiga els mecanismes que converteixen l'activitat bioquímica de les neurones en experiències subjectives, emocions, records i pensaments. Això es fa mitjançant tècniques d'exploració cerebral que permeten visualitzar el que ocorre al cervell mentre les persones pensen o recorden.

La zona del cervell més implicada en l'emmagatzematge i la recuperació de records és l'escorça frontal; no obstant això, altres àrees funcionen de manera auxiliar.

Com ja sabem, la memòria no és una entitat unitària i homogènia; cadascun dels sistemes implicats té un circuit anatòmic (neuronal) diferent. Diferents lesions cerebrals provoquen que s'esborrin diversos tipus de records.

Aquests sistemes operen de manera simultània i coordinada; així, tenim la impressió que aprendre i recordar depenen del funcionament d'un únic mecanisme mental.

La memòria, en general, té tres funcions principals: recollir informació nova, organitzar-la en funció del significat i recuperar-la quan és necessari.

El record de rostres, dades, fets o experiències consta de tres etapes:

• Codificació: És la transformació dels estímuls en una representació mental. En aquesta fase, l'atenció és molt important, ja que determina la selecció dels estímuls i la intensitat amb la qual es processen.
• Emmagatzematge: Consisteix a retenir les dades en la memòria per a la seva utilització posterior. L'organització de la informació es fa mitjançant esquemes, unitats estructurades de coneixement que reuneixen conceptes i relacions.
• Recuperació: És la forma en què les persones accedeixen a la informació emmagatzemada.

Estructura i Funcionament de la Memòria

La teoria multimagatzem de la memòria explica com enregistrem records i els associem els uns als altres.

Es proposa una divisió de la capacitat memorística en tres sistemes que es comuniquen i interactuen entre si:

• Memòria sensorial: Enregistra les sensacions i permet reconèixer les característiques físiques dels estímuls.
• Memòria a curt termini:(Aquesta definició sembla incorrecta. S'hauria de canviar per: "Emmagatzema breument la informació que s'està processant en el moment present.") Conserva la informació que estem utilitzant en el moment present, durant un breu període.
• Memòria a llarg termini: Conserva els nostres coneixements del món per a la seva utilització posterior.

Aquestes estructures no són fixes, sinó etapes successives en el processament de la informació. Encara no es coneix exactament quins circuits neuronals estan implicats en cada fase del processament.

Els tipus de registre sensorial són: fàctic (parla), icònic (vista), ecoic (oïda), hàptic (tacte), gustatiu (gust) i olfactiu (olfacte).