La Ment: Definició, Intencionalitat, Intimitat i Consciència

La Ment: Una Exploració Conceptual

‘Ment’ és un mot que prové del llatí mens que es refereix a l’arrel del pensar. De totes maneres, avui la ment més aviat ha tendit a ser entesa com aquella «part» o facultat d’aquestes altres entitats, la característica principal de la qual és la d’actuar com a agent intel·lectual. En qualsevol cas, la mateixa ambigüitat que presenta el terme «ment» (igual que els termes que s’han considerat com els seus sinònims), ja ens indica que no és una noció plenament elaborada.

Definicions de Ment al Llarg de la Història

• Ment com a part immaterial contraposada a la part material que és el cos.
• Ment com a conjunt de processos: pensaments, records, desitjos; és a dir, que en el moment en què l'ésser humà aturés tots aquests processos no hi hauria ment.
• Ment com a suport dels processos mentals i quelcom que ens dona identitat i continuïtat com a persones.

Conceptes Clau de la Ment

Intencionalitat

La intencionalitat és la propietat que tenen els processos mentals (les creences, desigs, records...) de referir-se o tendir a alguna cosa diferent (objecte o contingut) del mateix procés mental. Aquest tret és diferenciador, ja que ens permet de distingir els estats mentals d’altres tipus d’estats. També es pot definir la ‘intencionalitat’ com una actitud proposicional, en el sentit que l’objecte o contingut de la ment és una proposició, i la intencionalitat és una actitud davant d’aquesta proposició.

Intimitat

La intimitat és la propietat que tenen els fenòmens mentals de ser inobservables per als altres; és a dir, directament accessibles per al subjecte que els té, però inaccessibles per als altres.

Consciència

La consciència és una característica dels processos mentals que està molt relacionada amb la intimitat. Som conscients dels nostres processos mentals, en el sentit que en tenim un coneixement directe, immediat i exclusiu. Així, quan penso, recordo, desitjo, etc., m’adono del que penso, recordo o sento. La consciència no és només adonar-se dels propis estats mentals, sinó també que la consciència és autoconsciència, és a dir, consciència d’un mateix com a ésser que pensa, recorda o desitja.