Mercè Rodoreda: Anàlisi de la Psicologia en la seva Obra

La producció literària de Mercè Rodoreda

Incidència en la psicologia dels personatges

L'obra de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983) és una de les més importants en la narrativa catalana contemporània. De gran sensibilitat, descriu magistralment la psicologia femenina i infantil. Naturalment, la meva resposta a la pregunta de si la seva producció literària incideix sobre la psicologia dels personatges és afirmativa.

Rodoreda crea un univers mític, basat en la infantesa, que representa la felicitat senzilla, que només pot retrobar-se a la vellesa, sovint simbolitzada en la pau quieta d'un jardí. Abjurà de tota la seva obra d'abans de la guerra. Només salvà Aloma (1938), però refent-la completament més tard, on ja apareixen algunes claus de la seva obra posterior: protagonista femenina, ambient advers contra el qual ha de lluitar, entrada al món adult amb unes relacions amoroses dissortades, etc. Experiències com la Guerra Civil i l'exili -a França i Ginebra- la van marcar profundament. Abans de la guerra feia periodisme, cosa que li permeté entrevistar polítics i artistes.

La seva novel·la més coneguda, La plaça del Diamant (1962), està escrita amb l'estil de l'escriptura parlada, és a dir, és un llarg monòleg interior en primera persona. Rodoreda fa de Natàlia, la protagonista, una de les seves típiques dones coratge, sotmesa al seu home (que li diu Colometa), incomunicada i alienada, amb el sexe, els ocells i les flors esdevinguts simbòlics. És una peça fonamental en la seva obra.

Altres novel·les destacables són El carrer de les Camèlies, però sobretot Mirall trencat (1974), on recorre per primera vegada al narrador omniscient en tercera persona. Hi ha dues heroïnes: Teresa Goday, la representant del món dels adults, que es dissol en la vellesa, i la Maria, infant que acaba abocada a la mort. L'escenari és el món decadent del jardí, símbol de la bellesa i la felicitat que, com les flors, es marceix i mor.

A més de gran novel·lista, Rodoreda excel·leix en la narrativa curta. Els seus contes recullen bàsicament els temes que més amunt hem apuntat. Destaca La meva Cristina i altres contes (1967).

Resum de La plaça del Diamant (1962)

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit al ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i el seu promès, en Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: l'Antoni i la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i a causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre la feina i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertinences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners i va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una adrogueria, i va ser allí on va conèixer l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà. Va passar el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell, per tenir companyia perquè, a causa d'una ferida de guerra, no podia tenir relacions sexuals. Ella acceptà. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare per als seus fills.

Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) es convertí en soldat, però va poder anar a la cerimònia de casament de la seva germana Rita amb en Vicenç, l'amo del bar del barri. Amb aquesta cerimònia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa.