Mesquita de Còrdova i Santa Sofia: Història i Arquitectura
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,68 KB
Mesquita de Còrdova
La Mesquita de Còrdova és una construcció del s. VIII, ampliada en diverses etapes durant els s. IX i X, d'autoria desconeguda i estil hispanomusulmà. El sistema constructiu és arquitravat i voltejat, amb materials com pedra, maó, fusta i guix. Es troba a Còrdova.
Context Històric
En aquest període, la península estava sota domini musulmà, i Còrdova era la capital d'Al-Àndalus. Abderramà I va manar edificar la mesquita, que va ser ampliada pel califat per ordre d'Abderramà III i Almansor (s. IX i X). La mesquita és el lloc d'oració dels musulmans, i a diferència dels temples cristians, a les mesquites no hi resideix la divinitat; aquí només s'invoca i es resa. És un espai sagrat on els fidels han d'entrar descalços per tal de no introduir impureses.
La primera mesquita va ser la casa de Mahoma a Medina. Ell va ser qui va establir les hores d'oració i l'obligatorietat d'orientar-se cap a la Meca. La seva funció era religiosa: era un lloc d'oració comunitària, i fora de les hores dedicades al culte, s'administrava justícia, s'ensenyava l'Alcorà i es xerrava. Es va construir a l'indret on hi havia una església visigòtica dedicada a Sant Vicenç.
Característiques Arquitectòniques
La mesquita té tres parts principals:
- Sala d'oració, on es troba l'Alquibla, el mihrab i la masura.
- Pati.
- Alminar.
La il·luminació s'efectuava a través de cúpules amb finestres radials que es van aixecar a partir d'un sistema d'arcs encreuats. L'espai es decora amb horror vacui, cites de l'Alcorà, ornamentació geomètrica i vegetals.
Iconografia
Introducció del guix com a material d'ornamentació interior i la tipologia de minaret que va servir com a model per a altres mesquites. Aquesta mesquita estava pensada inicialment com la mesquita de Damasc, però van incorporar tradicions constructives com l'arc de ferradura visigòtic o el sistema ornamental romà amb l'ús de dovelles bicolors.
Santa Sofia
Santa Sofia va ser construïda per Justinià després d'una revolta, perquè l'emperador i la seva muller van decidir demostrar el seu poder encarregant a dos grans geòmetres la construcció més colossal de l'imperi. Representava físicament la unió de l'imperi i l'església, ja que per als bizantins la forma de cub tancat amb una cúpula representava la terra coberta per la cúpula del cel. La cúpula de Santa Sofia va prendre com a referent el Panteó d'Agripa. Els quatre edificis annexos i els quatre minarets que acompanyen la basílica són afegits pels turcs l'any 1453, quan van ocupar el territori.