Mesquita Còrdova, Tapís Creació, Majestat Batlló: Art Medieval

Mesquita de Còrdova

Fitxa Tècnica

La mesquita de Còrdova és una construcció iniciada al segle VIII i ampliada en diverses etapes durant els segles IX i X. És d'autoria anònima i pertany a l'estil hispanomusulmà. El sistema constructiu és arquitravat i voltat, i els materials utilitzats són la pedra, el maó, la fusta i el guix. Es troba a Còrdova.

Context Històric

L'any 711 els musulmans van entrar a la Península Ibèrica i van aconseguir ràpidament el domini de la major part del territori. Abderramà I va manar edificar la mesquita, que fou ampliada sota el califat per ordre d'Abderramà III i Almansor (segles IX i X). La mesquita és el lloc d'oració dels musulmans. A les mesquites no resideix la divinitat, només s'invoca el seu nom i es resa. Al seu interior no hi ha representacions figurades; és un espai sagrat i els fidels s'han de descalçar per tal d'entrar sense introduir impureses. La primera mesquita va ser la pròpia casa de Mahoma, construïda amb tova i troncs de palmera. La funció de la mesquita és principalment religiosa: era un lloc d'oració comunitària, però també s'hi administrava justícia, s'ensenyava l'Alcorà i es conversava. La mesquita es va construir a l'indret on hi havia una església visigòtica dedicada a Sant Vicenç.

Característiques Estilístiques

Tota mesquita consta de tres parts principals:

• Una sala d'oració coberta (haram)
• Un pati (sahn)
• Un alminar (o minaret)

Dins la sala d'oració s'hi troba l'alquibla, el mihrab i la macsura.

• L'alquibla és el mur de la capçalera que assenyala la direcció de la Meca. És cap on resen els musulmans i on hi ha ubicat el mihrab. A Còrdova, l'alquibla està orientada al sud.
• El mihrab és la fornícula o punt central on simbòlicament es considera que hi ha l'Alcorà i des d'on l'imam dirigeix l'oració.
• La macsura és el recinte situat al davant del mihrab, reservat al califa o governant.

Tot el recinte de la mesquita de Còrdova està envoltat per un mur que fa la funció de muralla. No hi ha una façana principal única, sinó dinou portes que donen accés a l'interior. Cada porta està decorada amb arcs de ferradura, arcs lobulats i gelosies. La sala d'oració primitiva, la construïda al segle VIII, és un famós bosc de columnes que recorden els palmerars del desert, amb un sistema innovador d'arcs dobles (de ferradura a sota, de mig punt a sobre) per donar més alçada i lluminositat. La il·luminació s'efectua també a través de cúpules amb lluernes o finestres radials. Aquestes cúpules es van aixecar a partir d'un complex sistema d'arcs entrecreuats. L'arquitectura musulmana denota un refinat gust per l'ornamentació geomètrica i vegetal (atauric), i també decora tots els espais (horror vacui o por al buit) i dissimula la pobresa relativa d'alguns materials constructius (com el maó o el guix).

Iconografia i Innovacions

La Mesquita de Còrdova va aportar nombroses innovacions arquitectòniques i decoratives, entre les quals destaca l'ús del guix com a material d'ornamentació interior i el sistema d'arcs dobles superposats. Pensada inicialment com una rèplica de la gran mesquita de Damasc, va anar més enllà i els seus arquitectes van incorporar i adaptar tradicions constructives locals, com l'arc de ferradura d'origen visigòtic.

El Tapís de la Creació (Girona)

Fitxa Tècnica

Aquesta obra és el Tapís de la Creació. Més que d'un tapís, es tracta d'un brodat fet a finals del segle XI, segons l'historiador Pere de Palol. És d'estil romànic, brodat amb llana de colors sobre una base de sarja de lli. És d'autor desconegut i es troba a la Catedral de Girona.

Context Històric

El Tapís es va realitzar cap a finals de l'Alta Edat Mitjana, un període en el qual tota Europa era dominada pel feudalisme, el món rural, i les construccions més representatives eren els monestirs i els castells. Al segle XI, Catalunya no existia encara com a entitat política unificada. El territori estava dividit en comtats, sent el comtat de Barcelona el més important i a partir del qual s'articularia la formació posterior de Catalunya. El teixit de la Creació no és tècnicament un tapís sinó un brodat, perquè la decoració es va fer sobre una tela ja existent (la sarja) amb agulla i utilitzant fils de llana de colors. En el brodat tot és fet a mà; en canvi, per a la confecció d'un tapís s'utilitza un teler on es crea simultàniament el teixit i la imatge. Se suposa que la peça va ser brodada en un taller català, possiblement a Girona mateix.

Característiques Estilístiques

L'obra no es conserva completa, ja que només en resta la part superior i fragments dels laterals. En el fragment conservat, les escenes representades s'inscriuen dins els espais que genera una distribució geomètrica presidida per dos cercles concèntrics dins un marc rectangular, envoltat per una sanefa amb petits quadrats (registres). A la franja inferior conservada, les escenes (la descoberta de la Veracreu per Santa Helena) no estan dividides en quadres geomètrics, sinó que s'ordenen en un relat seguit, com si es tractés d'un relleu historiat. L'obra presenta un variat cromatisme amb un cert predomini dels colors roig, blanc, verd i blau. També és ric en grocs, ocres, verds intensos i blaus foscos. La representació de les figures no respon a un model naturalista, sinó simbòlic i esquemàtic, típic del romànic. La composició de les figures s'ordena segons criteris jeràrquics: la mida de les figures es regula segons la importància teològica o social que tenen.

Iconografia

El centre de la composició l'ocupa el Pantocràtor (Crist en Majestat), representat jove i imberbe, segons el model paleocristià o grec. És la imatge del Déu creador i bondadós. En el segon cercle hi trobem una representació del Gènesi, la primera part de l'Antic Testament, on es narra la creació del món, dels animals i d'Adam i Eva. Entre els cercles i els registres perimetrals hi ha brodats els quatre vents principals personificats. En els registres perimetrals (la sanefa) hi ha representacions dels mesos de l'any amb les seves activitats agrícoles associades i altres motius. Hi ha una relació entre aquesta temàtica laboral i la figura central: Déu ho ha creat tot, i la feina és també una part de la creació que els homes han d'honorar i agrair. A la part inferior del brodat s'hi representa la llegenda de la peregrinació de Santa Helena, mare de l'emperador Constantí, a Terra Santa per tal de trobar la creu on Crist va morir (Inventio Crucis). El caràcter simbòlic d'aquesta escena és important, donat que l'emperador Constantí fou qui va legalitzar el Cristianisme amb l'Edicte de Milà l'any 313.

Majestat Batlló

Fitxa Tècnica

La Majestat Batlló és una talla de fusta policromada del segle XII. Es tracta d'una escultura exempta (tot i que originalment formava part d'un conjunt, probablement un davallament o un retaule) realitzada, possiblement, per un taller de la zona de Ripoll. La talla ha estat elaborada seguint les pautes de l'escultura romànica catalana. L'obra es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona.

Context Històric

El segle XII marca la plenitud del romànic i el final de l'Alta Edat Mitjana. El sistema feudal com a model social d'organització domina a tot Europa, i els monestirs i els castells s'escampen per tot el territori. El segle XII fou important per a Catalunya: l'any 1137 es va constituir la Corona d'Aragó a través del matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. La unió dinàstica d'aquests territoris va facilitar la lluita contra els musulmans amb la conquesta de nous territoris. El nom de la talla prové del col·leccionista Enric Batlló i Batlló, que la va comprar a un antiquari d'un poble dels Pirineus i la va donar a la Diputació de Barcelona l'any 1914. En aquells moments, l'escultura estava coberta per un vernís fosc que ocultava la seva rica policromia original, recuperada posteriorment.

Característiques Estilístiques

L'escultura tenia una funció principalment religiosa i didàctica. El seu creador va representar la imatge de Crist segons el model iconogràfic del Crucifix triomfant (Christus triumphans), característic del romànic i d'influència bizantina:

• Crist no mostra sofriment físic evident, sinó que apareix viu, amb els ulls oberts, expressant majestat divina i triomf sobre la mort. La seva mirada és distant, hieràtica.
• Va vestit amb una túnica llarga i amb mànigues (colobium), ricament decorada amb motius florals i geomètrics d'influència oriental o islàmica, que cobreix el seu cos.
• Els braços estesos horitzontalment a la creu no mostren tensió muscular ni patiment. Està clavat amb quatre claus.

Destaca la rica policromia original, que reforça l'aspecte sumptuós de la peça. La composició escultòrica destaca per un marcat antinaturalisme, frontalitat i hieratisme. Les imatges romàniques tenien una funció didàctica per a fidels majoritàriament analfabets, i es volia transmetre la distància infinita que separa Déu dels homes i la seva autoritat divina.

Iconografia

La representació de Crist en Majestat a la creu (vestit, viu i triomfant) prové de models orientals (bizantins i siríacs) i es relaciona amb la visió de Jesucrist com a Rei i Jutge, triomfant sobre la mort, tal com es descriu a l'Apocalipsi. Aquest model contrasta amb l'altre tipus de crucifixió, el Crist sofrent (Christus patiens), que esdevindrà més comú a partir del període gòtic. En aquest últim, s'expressa el dolor i el patiment humà de Jesús a la creu (nu, ferit, mort o agonitzant), amb l'objectiu iconogràfic de recordar als fidels el sacrifici de Jesús pels pecats humans i fomentar l'empatia i la compassió.