Microestructura i periodització tàctica en l'entrenament esportiu

La microestructura. Seirul·lo (1987)

És un disseny ideat per esports amb període competitiu llarg i alta freqüència temporal de competicions. Aquesta opció de planificació es fonamenta en la proposta dels tres estats de forma (Bompa, 1983):

• Estat de forma general: definit per un nivell alt de les qualitats condicionals i tècnico-tàctiques.
• Estat d’alta forma: es caracteritzen per un estat de rendiment proper al màxim. S’aconsegueix per un estat condicional específic adaptat a l’esport en qüestió. L’obtenció de l’estat d’alta forma és l’objectiu de la pretemporada. En aquest període s’apliquen dos blocs de càrrega:

1. Es concentra sobre les capacitats condicionals específiques i l’objectiu és augmentar el nivell de prestació respecte la temporada anterior (microcicle preparatori).
2. Es concentra la força tècnica. Al final d’aquest bloc s’inclouen les competicions d’estiu, que s’hauran de valorar com a components d’aquesta qualitat (microcicle de transformació dirigida i especial).

El manteniment de l’altra forma s’aconsegueix a través del control de la dinàmica de la càrrega i de les sinergies entre els continguts dirigits i especials de les tasques d’entrenament (microcicle de manteniment). Per aconseguir aquest manteniment s’utilitza el microcicle estructurat, distribuint els continguts durant la setmana de forma similar com es fa en la pretemporada.

• Estat de forma òptima: es un estat de màxim rendiment en el que els nivells d’execució tècnica i resolució tàctica són òptims. És un estat biològic superior caracteritzat per una adaptabilitat molt ràpida a les càrregues d’entrenament, així com un bon ritme de recuperació. El salt a l’estat transitori de forma òptima s’aconsegueix amb la sinergia de certes càrregues i continguts.

Periodització tàctica. Frade

Es busca treballar de manera contextualitzada durant les sessions preparatòries el que desitgem executar en els partits, en funció del model de joc que volem desenvolupar. Aquest model treballa sempre amb l’especificitat (no analítics i descontextualitzats). Rebutja entrenaments físics o tècnics separats del model de joc (inespecificitat en el procés, conseqüències negatives. L’organització de l’entrenament atén a un patró setmanal que denominem morfocicle patró.