Miquel Blay: Els Primers Freds, una obra modernista

Miquel Blay: Els Primers Freds

Context històric

Ha nascut un nou corrent artístic, el Modernisme, una renovació enfront de l'academicisme. A Catalunya, el Modernisme comença a entrar el 1888, any de l'Exposició Universal a Barcelona. A Espanya no hi ha massa eufòria, a causa de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles a Amèrica i la fi de la guerra de Cuba el 1898.

Anàlisi formal

Es tracta d'un grup escultòric en marbre polit. La noia és més insinuada que l'home, ja que ell és més precís, més detallat i sedent, perquè aquesta assegut. L'escultura té un punt de vista frontal, de volum rodó on destaca el color del marbre i una textura polida, amb formes tancades. És una escultura molt expressiva i estàtica, amb punts de vista formals, encara que es pot circumval·lar perquè s'absenta.

Composició

L'avi és realista i té les característiques següents: té frontalitat, hieratisme, la cara és vella i arrugada i se'l veu sencer. En canvi, la noia té un estil modernista, la cara mig amagada i cabells llargs. En l'avi predomina la línia recta i els angles rectes (a les cames, un triangle). En la noia, en canvi, predominen les línies corbes (fa la forma d'una S). L'avi mostra una actitud de dignitat dins del sofriment, mentre que ella té línies ondulants i la seva pell es presenta com difuminada, mentre que la d'ell és com molt seca i se li veuen les arrugues. Presenta la idea de vellesa, i la nena, la idea d'infantesa. Tots dos són vulnerables.

Iconografia

Un home vell i feble mostra una actitud consoladora a la nena que té al costat. Ella busca amb tot el cos la seva protecció del fred, mostrant-se indefensa. Ell mira directament a l'espectador d'una manera digna, mentre que la noia envia una mirada furtiva al seu protector.

Significat

El vell s'encara a l'espectador i mostra amb la seva expressió la voluntat de superar el seu sofriment per protegir la noia.

Funció

Funció decorativa, però sobretot il·lustrativa de la situació de misèria de certs sectors socials. És un punt d'una certa crítica social.