Miquel Martí i pol moviment literari

Objectius: experimentació amb les formes i la desaparició de les fronteres entre les disciplines artístiques. Això repel nom d’avantguardes i els principals corrents avantguardistes són:

-Cubisme: es busca l’estructura interna de les figures i els objectes. Apollinaire va crear els cal·ligrames. Picassó.

-Futurisme: progrés tècnic i social, mostra la fascinació pels avenços tecnològics. Elimina els signes de puntuació,utilitza lliurement la tipografia, verbs en infinitiu, molts substantius. No adjectius ni adverbis. Marinetti, Salvat Papasseit.

-Dadaisme: caos poètic. El poema era al revés. T Tzara.

-Surrealisme: Estudi dels somnis i el subconscient. Escriptura automàtica. Bretón, Dalí, Pere IV i Foix. 

Va escriure les primeres poesies en català i va iniciar la publicació de manifestos i revistes. Obra: optimisme vital, cal·ligrames, collages, sinceritat. Temes: amor, mar i enyor. Obres: Poemes en ondes hertzianes, L’irradiador del port i les gavines, La rosa als llavis, Óssa menor.

Va ser lector, es va interessar per les avantguardes europees, impulsava publicacions, es va interessar en els esports. Obra: exploració de les possibilitats oníriques, investigador en poesia, barreja de tradició clàssica i Avantguardisme. Temes: solitud, desig, evasió, somnis i mutacions. Poemes: Sol, i de dol. Les irreals omegues.

En la postguerra es va decantar per la producció teatral i lírica. Obra: volguda i profunda unitat. Pren l’herència mítica de la humanitat i crea un grup de mites particulars entre els quals destaca el de Sinera. Interès pel perfeccionisme. Obra poètica: Línia lírica i elegíaca (tema de la mort), línia satírica (defensa contra el món absurd de la quotidianitat), línia didàctica (posicionament polític o civil). Obres: Cementeri de Sinera, Cançons d’Ariadna, Llibre de Sinera.

Va participar en el Grup de Sabadell, va exiliar-se i al tornar va sofrir una decepció amb la terra enyorada. Acció teatral. Obra: caràcter autobiogràfic amb deixos pessimistes. Obres: Oda a Barcelona, Bestiari, Saló de tardor.

Al entrar les tropes franceses a Barcelona es va produir una fugida massiva al nord. Va suposar la desaparició de la intel·lectualitat catalana i l’aïllament internacional. Algunes persones foren acollides i d’altres van anar a camps de concentració. Va començar la segona Guerra Mundial i França no era segura per tant van marxar a Amèrica. Allà es van aproximar als cercles econòmics catalans i van editar llibres i publicar revistes fins que van anar tornant a Catalunya. Van tornar al final de la guerra i van formar l’exili interior.

Va ser traductor, crític literari i professor. Va treballar per la Fundació Bernat metge i va fer molts viatges culturals. Es va exiliar i va tornar a Barcelona. Obra: noucentista, novel·la autònoma, grans coneixements del món clàssic, venera la paraula viva de Maragall, essencialitat i puresa, volia fugir dels lligams amb els autors catalans anteriors, dificultat de lectura, en cada poema hi ha una experiència global, ordre sintàctic elaborat i mètriques complexes. Autor de poesia lírica amb una obra no gaire extensa. Obres: Primer i Segon llibre d’Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor.

Es vincula a iniciatives culturals i socials i esdevenia un dels autors més llegits i apreciats. Obra: pes de l’experiència personal, llenguatge personal, imatges i metàfores. Etapes: experiències religioses, Realisme poètic (El poble), obra íntima i reflexiva (Estimada Marta), Desencís per l’edat (Llibre de les solituds).

Impuls d’universitaris vinculats a partits polítics clandestins. Un dels debats poètics fou al voltant del dilema entrepoesia culta i poesia popular que dugué a la discussió entre poesia simbolista i realista. La realista considera quel’home és un ésser social que demana una intervenció de l’art en el canvi de la societat i reclama un llenguatge narratiu i denotatiu. També estava present el moviment musical de la Nova cançó.