Mites Clàssics: Acteó, Narcís i la Fundació de Bàrcino

Acteó i Diana

Acteó, nét de Cadme, pateix un destí fatal per un error involuntari. Després d'una jornada de caça, es perd al bosc i arriba accidentalment a un estany on la deessa Diana i les seves nimfes es banyaven. En veure-les nues, Diana, plena d'ira, el castiga transformant-lo en un cérvol. Incapaç de parlar però encara conscient, Acteó intenta fugir, però és perseguit i atacat pels seus propis gossos de caça, que no el reconeixen i l'esquincen fins a la mort. La deessa no queda satisfeta fins que Acteó ha perdut la vida completament destrossat.

Narcís

Narcís, un jove extremadament bell però arrogant, és desitjat per moltes persones, però ell rebutja qualsevol amor. Eco, una nimfa condemnada per Juno a repetir només les últimes paraules que sent, s'enamora d'ell. Quan intenta acostar-s'hi, Narcís la rebutja cruelment, provocant que Eco es consumeixi de pena fins a quedar reduïda només a una veu.

Més tard, Narcís, castigat pels déus per la seva vanitat, es veu a si mateix reflectit en una font i s'enamora de la seva pròpia imatge, sense adonar-se que és només un reflex. Incapaç de separar-se de la seva pròpia visió, es consumeix d'amor fins a la mort. Després de la seva mort, en el lloc del seu cos apareix una flor, el narcís, símbol del seu destí tràgic.

Bàrcino

Història

Bàrcino va ser fundada com a colònia romana per l'emperador August al voltant de l'any 14 aC, després de les guerres càntabres. La ciutat es va establir com un centre administratiu i religiós dins del territori de la Laietània.

Urbanisme i economia

La ciutat es va construir al turó del Mont Tàber (15 m sobre el nivell del mar) i estava envoltada per muralles amb quatre portes. La seva economia es basava en l'agricultura (vi i cereals), la pesca (ostres) i l'explotació de recursos naturals com el ferro de Gavà i el gres de Montjuïc.

Trama urbana

El disseny de la ciutat seguia l'estructura romana típica, amb dos carrers principals: el decumanus maximus i el cardo maximus. Comptava amb domus de famílies benestants, com la dels Minici Natal, i termes públiques, donades per aquesta mateixa família.