Mitologia Clàssica: Conceptes i Expressions

Caòtica

Segons la mitologia clàssica, el principi del món era el caos. No hi havia cap ordre i els elements de la natura no tenien forma i estaven barrejats.

Medusa

La més terrible de les gorgones es deia Medusa. Es caracteritzava perquè, en lloc de cabells, tenia serps que s'anaven movent sense parar.

Atlant

Atles era el germà de Prometeu, que fou castigat a portar el cel i la terra al damunt. Del nom d'Atles també en prové el nom que es dóna a la col·lecció de mapes geogràfics en un sol volum. Diu la llegenda que, quan l'heroi Prometeu tornava amb el cap de la Medusa, va veure Atles enormement cansat i el va convertir en pedra, donant lloc a la serralada d'Atles que es troba al nord d'Àfrica.

Prometeica

Prometeu era el fill d'un tità que es va atrevir a robar el foc dels déus per donar-lo als homes, per tal que poguessin progressar. Aquesta acció també representa la desmesura i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa li va comportar un càstig.

Harpia

Les harpies eren monstres mig dona i mig ocell rapaç. Eren molt cruels i se les acusava d'actes molt perversos.

Quimeres

Una quimera és una creació imaginària que es pren com una realitat. Diu la llegenda que les quimeres eren uns monstres fabulosos, barreja de lleó, cabra i serp, que escopien foc.

Pànic

El pànic té a veure amb el nom de Pan, un sàtir que habitava els boscos i que tenia un aspecte tan repulsiu que espantava tothom.

L'Eco i Narcís

L'Eco era una nimfa que es va enamorar perdudament de Narcís, però aquest no en volia saber res. Cada dia estava més trista fins que es va tancar en una cova i allà es va anar debilitant, quedant amb la pell i els ossos i només amb la facultat de repetir allò que sentia. Narcís, però, va ser castigat i es va enamorar d'ell mateix un dia que es va veure en les aigües d'una font. Es va consumir d'amor allà mateix, convertint-se en una flor, el narcís.

Morfina

Morfeu era un déu alat que tocava els mortals amb una flor, els adormia i els submergia en un món de somnis.

Nimfeus

En l'antiguitat, un nimfeu era una gruta que brollava, fins i tot consagrada a les nimfes, que era considerada santuari del seu culte.

Mercuri

Mercuri és el nom donat pels alquimistes a l'argent viu o metall líquid, a causa del seu moviment constant.

Museu

Les muses eren les divinitats de les arts, filles de Zeus. Se les considera també les inspiradores dels poetes.

Poma de la Discòrdia

La poma de la discòrdia: la poma que aconseguí Venus a canvi d'oferir Helena a Paris va ocasionar una gran guerra entre grecs i troians.

Taló d'Aquil·les

El taló d'Aquil·les és un punt vulnerable. A la guerra de Troia, Hèctor va matar Aquil·les clavant-li una sageta al taló, que era l'única part mortal del seu cos.

Entre Escil·la i Caribdis

Entre Escil·la i Caribdis significa anar de mal en pitjor.

Cavall de Troia

Cavall de Troia significa enemic traïdor.

El Mantell de Penèlope

El mantell de Penèlope: era l'esposa d'Ulisses i reina d'Ítaca. Mentre esperava que Ulisses tornés de la guerra, teixia un mantell que després desfeia a la nit per entretenir els pretendents que volien casar-se amb ella.

Cant de Sirenes

Cant de sirenes és una temptació, un engany.

Llit de Procust

Llit de Procust: famós bandit que feia jeure els seus hostes en un llit d'una certa mida. Si no hi cabien, els tallava els peus, i si sobrava espai, els estirava fins que tinguessin la mida del llit. D'aquí que això signifiqui escurçar o allargar les coses segons com ens convingui per benefici propi.

Treball de Sísif

Treball de Sísif: era un esforç ardu i inútil. Sísif era el rei de Corint que, havent enganyat els déus, fou condemnat als inferns a empènyer turó amunt una roca que sempre tornava a rodolar cap avall.

Licor de Bacus

Licor de Bacus: no cal dir que es deu tractar d'un vi especial, ja que fem referència al déu del vi.

Espasa de Dàmocles

Espasa de Dàmocles: Dàmocles envejava la felicitat del tirà de Siracusa. Aquest li cedí el seu tron, però va penjar damunt del seu cap una espasa sostinguda amb un pèl de cavall, amb la qual cosa el perill i la tensió eren constants.

Suplici de Tàntal

Suplici de Tàntal: expressió que ve del personatge mitològic Tàntal, el qual fou condemnat als inferns a patir set i fam, ja que quan s'apropava als arbres fruiters, aquests desapareixien.

Fil d'Ariadna

Fil d'Ariadna: Teseu va arribar a Creta amb la intenció de matar el Minotaure, que estava tancat en un laberint. Ariadna se'n va enamorar i li va donar un cabdell de fil perquè li fos més fàcil trobar la sortida.