Mobilitat social, criteris d'estratificació, rols, burocràcia, educació i treball

7. Quan parlem de mobilitat social, de què estem parlant?  En els temps moderns que corren, la majoria dels individus tenen plans de vida que pasen per millorar el seu futur, per procurar ascendir, amb esforç si és necessari, alguns nivells en l'escala social (que en bona part ha estat heretada). Aquesta possibilitat de canviar la fortuna s'anomena mobilitat social, és a dir, qualsevol moviment dins de l'estratificació social.

8. Quins són els criteris d'estratificació de Marx i de Weber?   Per a Marx, que no era un sociòleg però que va fer bones anàlisis sociològiques, la societat condiciona l'individu, que neix adscrit a una classe social i a uns determinats interessos (encara que l'individu no és necessàriament conscient de la seva posició de classe). Interessos de classe i confrontació de poder són determinants cabdals del procés social i històric. 
L'anàlisi marxista d'aquest procés se centra en les relacions entre l'home i la seva posició amb relació als mitjans de producció i el seu diferent accés a recursos i poders escassos. Marx es proposava parlar de les classes, que defineix en funció de la propietat o no dels mitjans de producció, que condiciona les seves respectives fonts d'ingressos: el salari per als treballadors, propietaris de la simple força de
Weber fa una aproximació al tema i distingeix tres tipus de dimensions d'estratificació basades en la divisió del poder dins de la comunitat: classe, estatus i partits. Tot ordenament jurídic, diu aquest autor, influeix directament, en virtut de la seva estructura, sobre la distribució del poder dins de la comunitat respectiva, i això, tant si es tracta del poder econòmic com de qualsevol altre. a) En primer llocb) En segon lloc, Weber distingeix un fenomen de distribució del poder que ens permetria classificar les persones en grups d'estatus, basant-se més en els patrons de consum que no pas en el lloc que ocupen en el mercat o en el procés de producció. L'estatus es pot definir com la posició d'un individu dins d'un grup social pel fet que és dipositari d'un cert honor o prestigi social, i que implica un estil de vida determinat. c) El tercerPer a Weber, aquestes tres dimensions de la distribució del poder social s'influencien mútuament.

9. Què és un rol? Feu una llista dels que considereu que són els rols que encarneu en aquest moment de la vostra vida. Cadascú de nosaltres interpreta més o menys adequadament el paper que li correspon en el gran teatre del món, entra i surt de l'escena adequant-se al personatge que li toca interpretar.  En cada situació social diferent representem el rol que ens pertoca o ens ha estat assignat. En aquest sentit, el rol és el comportament que s'espera d'un individu que ocupa una determinada posició social, una mena de sistema de constrenyiments normatius als quals l'actor social s'ha de sotmetre, juntament amb un conjunt de drets correlatius a aquestes obligacions. Les institucions, aquestes "coses" socials, s'encarnen en l'experiència humana mitjançant els rols. Des d'aquesta perspectiva, els rols representen l'ordre institucional. S'encarnen en l'experiència, els ajustem com un vestit fet a mida, i no solament no sentim la seva coacció, sinó que ens sentim còmodes i ens permeten moure'ns pel món amb facilitat. 10. Podem parlar de treball amb relació a l'anomenada "esfera reproductiva"?  Cura de nens, malalts i gent gran, de treball doméstic, no assalariat, no reconejut i majoriariament famaní. 11. Per què és racional la burocràcia? En les societats modernes com la nostra, organització formal és gairebé sempre sinònim de burocràcia. La descripció clàssica, i generalment acceptada, de burocràcia la devem a Max Weber. Les característiques essencials del model (tipus ideal) weberià de burocràcia, que contribueixen a l'eficàcia de l'organització, són les següents:
1) Personal assalariat a temps complet (funcionaris). Els càrrecs estan ben definits i tenen assignat un sou. Amb aquestes condicions s'espera evitar la corrupció. 2) Àrees de competència ben delimitades i específicament reglamentades. Tothom sap exactament quina és la seva feina, i hi ha unes regles escrites que governen la conducta dels funcionaris.  3) Una jerarquia amb línies ben delimitades d'autoritat i responsabilitat. Això ha de fer possible la transparència. 4) Selecció de personal sobre la base de qualificacions tècniques o professionals. 5) Cap membre de l'organització no posseeix els recursos materials amb els quals treballa. El desenvolupament de la burocràcia separa els treballadors del control dels mitjans de producció.
El gran avantatge d'aquesta forma d'organització és el que Weber anomena calculabilitat: la burocràcia està protegida contra les emocions i els capricis dels seus administradors, de manera que el seu funcionament és molt previsible. 

12. Quines són algunes de les característiques més importants de l'organització burocràtica? Les característiques essencials del model (tipus ideal) weberià de burocràcia, que contribueixen a l'eficàcia de l'organització, són les següents:
1) Personal assalariat a temps complet (funcionaris). Els càrrecs estan ben definits i tenen assignat un sou. Amb aquestes condicions s'espera evitar la corrupció. 2) Àrees de competència ben delimitades i específicament reglamentades. Tothom sap exactament quina és la seva feina, i hi ha unes regles escrites que governen la conducta dels funcionaris.  3) Una jerarquia amb línies ben delimitades d'autoritat i responsabilitat. Això ha de fer possible la transparència 4) Selecció de personal sobre la base de qualificacions tècniques o professionals. 5) Cap membre de l'organització no posseeix els recursos materials amb els quals treballa. El desenvolupament de la burocràcia separa els treballadors del control dels mitjans de producció. 

13. Podem considerar l'educació escolar com un mecanisme de control social? Sí, es pot argumentar que l'educació escolar és un mecanisme de control social en certa mesura. L'educació escolar té com a objectiu formar als alumnes per a la seva integració en la societat, i això inclou la transmissió de valors, creences i normes que són considerats com a desitjables per a la societat. 
Segons la concepció de Durkheim, l'essència de l'obra educativa consisteix a sobreposar, a l'ésser egoista i asocial que acaba de néixer, un altre que sigui capaç de portar una vida moral i social. Esperit de disciplina (que trobarem ben exemplificat en els exèrcits o en l'escola), esperit d'abnegació (una manera de dir "treballa i calla") i esperit d'autonomia (individualisme) són els elements fonamentals de la moralitat i la preocupació primordial de l'escola. L'educació ha de ser el vehicle d'organització social i ha de contribuir al progrés social, perquè aquest ha estat un dels seus ideals més pregons. Com hem apuntat més amunt, també l'individu, que participa d'aquest ethos de progrés, que creu en la possibilitat d'anar endavant, ha vist en l'escola, en l'educació, una manera de millorar la seva situació social (des d'aquest punt de vista, el fracàs escolar pot ser viscut com a deficiència moral). Aquesta ideologia educacional està organitzada en processos burocràtics als quals està sotmès l'individu.

14. El treball s'organitza socialment seguint unes lleis naturals? 
No, el treball no es organitza socialment siguint lleis naturals. El treball és una activitat humana que es desenvolupa dins d'una estructura social complexa, la qual està condicionada per factors històrics, culturals, econòmics, polítics, entre altres. Les formes en què el treball s'organitza socialment varien segons el context social, polític i econòmic en què es desenvolupa, així com també depenen de les relacions de poder que existeixen en cada societat.
Així doncs, la manera en què el treball s'organitza socialment no es Déu a lleis naturals, sinó a decisions polítiques, culturals i econòmiques que es prenen dins d'un Març social i històric concret. Per exemple, l'organització del treball en una societat capitalista es basa en la lògica del benefici i la productivitat, mentre que en altres societats la lògica del treball pot estar més centrada en altres valors comunitaris o religiosos.

15. Quin és el paper social de la religió? 
Una de les funcions socials més importants de la religió és proporcionar un Març de referència moral i ètic per als seus seguidors. Les religions sovint establixen normes i valors compartits que guien el comportament dels seus membres, i poden promoure virtuts com la compassió, la generositat, la humilitat i la bondat.
La religió també pot tenir una funció social d'integració. Les pràctiques religioses, com ara les cerimònies i les festes, poden fomentar un sentiment de comunitat entre els membres d'una congregació religiosa. A més, les religions poden ser un lloc on les persones troben suport emocional i espiritual en moments de crisi i dificultat.
D'altra banda, la religió també pot ser utilitzada com una eina de control social per part de les elits polítiques i religioses. En aquests casos, la religió pot ser utilitzada per justificar les desigualtats socials existents o per imposar un determinat ordre social.
En resum, el paper social de la religió és complex i multifacètic, i depèn de diversos factors. La religió pot ser un suport emocional i espiritual per a les persones, i pot fomentar valors i normes compartides. No obstant això, la religió també pot ser utilitzada per justificar les desigualtats socials i com a eina de control per part de les elits polítiques i religioses.