Mobilització Social i Crisi del Franquisme (1970-1975)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,38 KB
Mobilització Social (1970)
A partir de 1970, va tenir lloc un gran creixement de la conflictivitat social (obrera, estudiantil, veïnal). Els governs van optar per endurir la repressió, cosa que atemoria la població, però augmentava el malestar i el desprestigi del règim a l'exterior.
La mobilització contra el procés de Burgos (1970), per les penes de mort imposades a militants d'ETA, va adquirir proporcions desconegudes fins aleshores i va obligar Franco a commutar les penes.
- Junta Democràtica (1974): creada entorn del PCE, va integrar CCOO, partits d'esquerra i personalitats de la dreta democràtica.
- Plataforma de Convergència Democràtica (1975): creada entorn del PSOE, va unir grups democratacristians, la UGT i el PNB.
Els programes d'ambdós organismes proposaven la ruptura democràtica per mitjà d'un govern provisional que proclamés l'amnistia i convoqués eleccions lliures. Les dues plataformes van acabar fusionant-se.
Conflicte del Sàhara
El procés de descolonització africà va sorprendre Espanya sense cap pla d'acció. El 1956, França va pactar amb el rei del Marroc la independència de la zona francesa sense gairebé informar el govern d'Espanya, que es va veure forçat a procedir de la mateixa manera amb el protectorat espanyol.
Després d'un breu conflicte armat el 1957, Espanya va cedir completament el territori d'Ifni al Marroc el 1969, després d'haver concedit la independència a Guinea Equatorial el 1968.
El Marroc va organitzar la Marxa Verda, una invasió pacífica del Sàhara que va mobilitzar desenes de milers de civils. Davant el perill d'un conflicte bèl·lic amb el Marroc, i amb Franco agonitzant, el govern d'Arias va claudicar i el 14 de novembre es va signar l'acord de Madrid, que comportava el lliurament d'aquest territori al Marroc.
Mort de Franco (20N)
En un context de condemna internacional de la repressió franquista (retirada d'ambaixadors europeus), d'agudització de les tensions en el mateix règim i de crisi provocada pel Sàhara, el 20 de novembre del 1975 va morir el general Franco.
Deixava al darrere un règim anacrònic i en crisi evident. Malgrat la pretensió que el futur d'Espanya estava "lligat i ben lligat", cada vegada era més evident la impossibilitat d'un franquisme sense Franco.