Model d'escola inclusiva i integradora

Model escola integradora: Tot l'alumnat té dret a educar-se en un context normalitzat que asseguri la seva integració en la societat. És una estratègia perquè els nens i nenes amb necessitats educatives especials s'incorporin a l'educació ordinària amb els suports necessaris.

Atenció a la diversitat: Proporciona les ajudes i els recursos que es necessiten per fer possible la seva integració. El model integrador recupera l'atenció personalitzada i l'atenció rehabilitadora pròpia de l'educació especial i les trasllada a l'escola ordinària. La integració es duu a terme mitjançant ajustos i adaptacions només pels alumnes 'especials' i no per la resta de l'aula. La integració és beneficiosa per al conjunt de la comunitat educativa.

Per a l'alumne amb necessitats: Es considera la millor alternativa per al seu sistema educatiu (intercanvi amb els seus iguals i socialització més normalitzada).

Per la resta d'alumnes: Contribueix a desenvolupar valors i actituds de solidaritat, respecte, tolerància...

Per a l'escola i personal: S'enriqueixen per l'experiència com la cooperació amb altres institucions o professionals o la flexibilitat de l'actuació educativa.

Principal crítica: Considera que la persona 'diferent' ha d'assumir els aprenentatges i els continguts establerts per a la població normal i adaptar-s'hi.

Model escola inclusiva: Implica que tots els nens i nenes d'una determinada comunitat aprenguin junts independentment de les seves condicions personals. Persegueix donar resposta educativa a les necessitats de tot l'alumnat. Es contempla com una educació personalitzada en grups de nens i nenes d'una edat homogènia, amb necessitats diferents i amb diferents nivells d'aptitud. Es parla de diversitat funcional i s'executen les tasques de manera diferent. Per aconseguir una escola inclusiva exigeix modificar l'estructura i el funcionament de l'escola i els criteris que serveixen de base per elaborar la seva pròpia pedagogia.

Requeriments escola inclusiva:

• Curriculum i programacions: Es substitueix el currículum únic per un més ampli, amb continguts comuns mínims i flexibles que doni cabuda a la diversitat de capacitats, interessos i ritmes d'aprenentatge.
• La metodologia: L'enfocament es dirigeix a les característiques de l'alumnat en lloc dels continguts.
• Els recursos: L'escola ha d'estar preparada en quant a espais, mobiliari i materials d'accessibilitat universal.
• El professorat: Actualització formativa per millorar la capacitat d'entendre els requeriments dels seus alumnes.
• La participació familiar: La família participarà en les activitats del centre i en les tasques d'aprenentatge dels seus fills.
• L'avaluació: Les pautes d'avaluació han de ser més flexibles.

Alumnat amb necessitats educatives especials: És el que requereix al llarg de la seva escolarització o en un període determinat suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitats o trastorns greus de conducta.

Discapacitat intel·lectual: Es caracteritza pel fet de presentar limitacions significatives en el rendiment intel·lectual i en el domini de les habilitats de la vida diària. Hi ha diferents tipus de discapacitat mental: límit (CI entre 68 i 85), lleugera (50 i 68), moderada (36 i 50), severa (20 i 35) i profunda (inferior a 20).

Discapacitat física: Presenta carència o limitacions en la producció, regulació o execució de moviments i la sensibilitat. Es classifica segons el grau d'afectació motriu i la incidència d'altres disfuncionalitats associades, especialment cognitives.

Discapacitat auditiva: Presenta fortes limitacions per sentir, o pot perdre totalment la funció. Es classifica segons el moment en què es produeix la pèrdua auditiva, la causa de la discapacitat i el grau de pèrdua.

Discapacitat visual: Persones que tenen una disminució significativa o total de la visió. Es classifiquen com a alumnes amb baixa visió o alumnes amb ceguesa.

Alumnat amb trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD): S'inclouen en un conjunt de trastorns caracteritzats per retards i alteracions qualitatives en el desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació. L'aspecte autista és un dels trastorns més comuns i es manifesta a través de diferents comportaments autistes.

Necessitats d'atenció educativa: Mostra dificultats en l'adquisició i ús d'un sistema lingüístic, tècniques de modificació de conducta i individualitat del trastorn segons la capacitat intel·lectual, les condicions de l'entorn familiar i social, la precocitat en la detecció, l'atenció primària i la presència d'altres trastorns o discapacitats.