El Modernisme: Art i Societat a Catalunya

El Modernisme

Context i Influències

Modernisme: Moviment cultural de finals del segle XIX que va intentar integrar l'art en la vida social (arquitectura, escultura, pintura, música, literatura). 1892-1900: Anys d'arrelament i formació de tendències. Difusió de l'esperit modernista impulsada per Santiago Rusiñol i la revista L'Avenç. 1900-1911: L'adveniment de la revista Joventut va consolidar la presència pública del moviment i va difondre les seves idees.

Corrents Ideològics

• Regeneracionisme: Oposició al conservadorisme burgès, adoptant una visió cosmopolita de la cultura i buscant regenerar les masses incultes.
• Esteticisme: Partidaris de practicar l'art total (conreu del màxim nombre d'expressions artístiques en una mateixa obra), considerant-lo com una religió.

Joan Maragall: Intel·lectual més complet del Modernisme, tant en el vessant teòric com en l'assagístic i el poètic. Va destacar com a traductor i va publicar cinc reculls de poesia: Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Enllà (1906).

Noves Tendències Literàries

• Nou Simbolisme: Centrat en històries rurals que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyosos, especialment la lluita de l'individu per assolir la seva plenitud enfront de l'ambient i la societat. Exemple: Solitud de Víctor Català.
• Nou Decadentisme: Va passar de la descripció a la suggestió, tret propi del Simbolisme, perquè no pretén reflectir la realitat objectiva, sinó la interior. Al costat de l'atracció pels contrasts i la barreja de perversitat i innocència, temàticament hi abunden els motius relacionats amb l'erotisme i la mort. Exemple: Josafat de Prudenci Bertrana.
• Nou Costumisme: Deriva en bona part dels quadres de costums vuitcentistes. Va representar la desintegració del novel·la en narracions independents, unides només pel tema. Exemple: El rem de trenta-quatre de Joaquim Ruyra.
• Renovació Teatral: Es va convertir en el gènere més característic del Modernisme.

Ideologies i Moviments Socials

• Anarquismo: Negació de tota autoritat (església, estat), en contra de la propietat privada, defensa d'una societat igualitària i la importància de l'educació per a l'alliberament personal.
• Marxisme: La lluita de classes com a motor de la història, abolició de la propietat privada, crítica al Capitalisme per generar desigualtats i lluita de classes.
• Socialisme: Ateisme, societat sense classes, abolició de la propietat privada, lluita de classes i internacionalisme.
• Comuna de París: Organització dels obrers en cooperatives de producció, supressió del treball nocturn, dret de reunió i llibertat, separació de l'església i l'estat, i ensenyament obligatori.
• Sistema Capitalista: No intervenció de l'estat en l'economia, mercat lliure amb competència entre empreses privades, propietat privada dels mitjans de producció (empreses, maquinària) i egoisme individual a la recerca de diners (la mà invisible que es diu que "reparteix" els beneficis).