Modernisme català: literatura, art i cultura (1892-1911)
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,94 KB
Modernisme: moviment literari i artístic
El Modernisme va ser un moviment literari i artístic que es va desenvolupar a Catalunya entre 1892 (primera festa modernista a Sitges organitzada per Santiago Rusiñol) i 1911 (mort de Joan Maragall). Aquest moviment pretenia modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, superant l'orientació arcaïtzant de la Renaixença.
Característiques del Modernisme
- La natura
- La figura de la dona
- Importància de l'artista
- La bohèmia
- L'artista naixia artista, era un do innat
- L'obra de l'artista es feia per inspiració
Tendències del Modernisme
- Esteticisme: engloba obres dels autors partidaris del caràcter sublim de l'art i d'un estil ple de símbols decadents.
- Regeneracionisme: reflecteix la preocupació pel paper de l'individu, i sobretot de l'artista, en una societat burgesa.
Poesia
La poesia modernista pretén renovar la versificació i la temàtica. Es tradueixen els grans poetes europeus contemporanis i també els clàssics. Es valora la poesia sincera que expressi l'experiència de la vida i es produeix una obertura cap a diversos corrents europeus.
El poeta més destacat va ser Joan Maragall. Aquest gènere li va servir per expressar els seus sentiments més íntims sobre la vida i la condició humana, la mort i la transcendència, la història i l'actualitat de Catalunya, el paisatge i la natura.
Narrativa
Els narradors modernistes consoliden una prosa literària plena de recursos poètics i lingüístics en general, amb un llenguatge que combina la vivesa de les expressions populars amb fórmules molt més elaborades. S'emmarca en el corrent regeneracionista.
La veu més destacada va ser Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. La seva obra cabdal és Solitud, on la protagonista lluita contra les forces d'un món hostil.
Teatre
En el teatre modernista, es van dur a terme les següents accions:
- Traducció d'obres clàssiques universals.
- Representació d'obres dels autors europeus més significatius del moment.
- Creació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic.
Hi va haver dues grans tendències dins del moviment: l'esteticisme i el regeneracionisme. Santiago Rusiñol (1861-1931) va oscil·lar entre aquests dos plantejaments. Una de les seves obres més conegudes és la novel·la L'auca del senyor Esteve. S'hi planteja el conflicte de l'individu, contraposant dues visions de la vida i creant una de les al·legories més reeixides de l'enfrontament que va tenir lloc a l'època modernista entre la societat burgesa i els artistes intel·lectuals.