Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i Anàlisi

Dades Generals

Nom de l'edifici: Monestir de Poblet
Autor: Desconegut
Data: Segle XII
Localització: Vimbodí (Tarragona, Catalunya)
Tipologia: Monestir
Materials utilitzats: Pedra i fusta
Sistema constructiu: Arquitravat
Dimensions: Grans
Estil: Gòtic

Anàlisi Formal

Plantejament General

Planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un dels costats, el transsepte (on hi ha els sepulcres reials) i dues capelles.

Elements de Suport

Murs, columnes, voltes de creueria apuntada i arcs apuntats.

Elements Suportats

Dos aiguavessos.

Espai Exterior

El monestir està envoltat de murs que delimiten el seu espai.

El monestir de Poblet és conformat per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix l’àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, que es constitueix en centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d’acord amb l’austera decoració geomètrica i floral dels capitells.

Interpretació

Context

Context Històric

L’obra pertany a l’Època Medieval, que va començar al segle V i finalitza al segle XII. Durant aquesta època va aparèixer el feudalisme, la societat estava dividida en estaments (privilegiats i no privilegiats) i a més va ser una època d’inseguretat religiosa.

Context de l’Obra

La fundació del monestir de Poblet va començar amb la petició feta pel comte Ramon Berenguer IV a l’abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) l’any 1150, en la qual demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans. Els monjos hi van arribar un any més tard i, després d’explorar el territori i constituir-hi una organització monàstica bàsica, van començar els treballs arquitectònics l’any 1166.

Funció de l'Obra

L’austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l’Orde del Cister. Per això, i seguint les pautes d’oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Benet, es van determinar les dependències principals del monestir:

• Una església, per poder pregar.
• Una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l’Orde del Cister.
• El refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat.
• Un dormitori també comunitari.
• Una biblioteca.
• Un celler.
• A més del claustre.

És evident, doncs, que es tracta d’una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s’hi feien.

Significació

És un monestir que conté una església, per poder pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de l’Orde del Cister; el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori també comunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre.

Estil

Gòtic.

Models i Influències

El monestir de Poblet té com a model el monestir de l’Orde del Cister. La introducció d’aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat l’anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat i l’austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que serien utilitzats posteriorment en el gòtic meridional de la Corona d’Aragó, tal com es pot observar al Saló del Tinell de Barcelona, que seria una influència del monestir.