La mort a sis vint-i-cinc

1. Casus Bellí “motiu de guerra”. Denominació aplicada a fets o circumstàncies que poden

dur a una guerra. Per extensió s’aplica també a allò que provoca una confrontació pública,

encara que no bèl·lica.

2. Conditio sine qua non “[condició] sense la qual no (es pot donar el condicionat)”.

Expressió, originalment, pròpia dels tractats de lògica emprada sovint quan es vol fer referència a una condició indispensable i innegociable

3. Modus operandi “manera d’obrar”. S’aplica a l’actuació tant d’una institució com d’un particular.

4. Modus vivendi “manera de viure”. Últimament, s’ha popularitzat molt el seu ús però amb el significat, molt més concret i material, de mitjà de vida d’algú.

5. Opera prima “primer treball”. Així es designa, en el món del cinema, la primera pel·lícula d’un director. Per extensió també s’aplica a la primera obra d’un artista.

6. Primus inter pares “primer entre els iguals”. Dit de qui té primacia però no més

autoritat.

7. Quid pro quo “el què en lloc del com, és a dir, una cosa per l’altra”. 

8. Rara avis “ocell rar”.Actualment, s’ha generalitzat el seu ús i s’aplica a qualsevol ésser poc freqüent per les seves especials característiques.

9. Statu quo. Situació en què es troba un conflicte o procés en un moment donat, aplicable, però, a qualsevol àmbit.

10. Vox populi “veu del poble, és a dir, rumor popular”. Sintagma llatí que indica, de forma ben il·lustrativa, que un fet o notícia és de domini públic.

1. A posteriori “amb posterioritat, després”.. Actualment, s’ha ampliat el seu ús assimilant-la, pràcticament, a un adverbi temporal que indiqui posterioritat.

2. A priori “amb anterioritat, abans”. Esta assimilada actualment a un adverbi que indica anterioritat a un fet que ha de succeir.

3. Ab illo tempore “d’aquell temps, des d’aquell temps”. Sintagma preposicional en ablatiu que indica un punt del temps pres com a inici d’una acció o relat.

4. Ante meridiem (a. M.) “abans del migdia”. 

5. In articulo mortis “en el moment de la mort, és a dir, a l’últim moment”. Expressió que

especifica la benedicció o absolució que un sacerdot dóna a un moribund. 

6. In extremis “en els últims (moments de la vida)”. Actualment és aplicada sovint a situacions difícils però menys decisives. En alguns casos pot ser equivalent a in articulo mortis.

7. In fraganti (<in flagranti delicto) “en delicte flagrant, literalment, mentre crema el delicte”.

8. Ipso facto “en l’acte mateix”. Amb aquest ablatiu llatí s’expressa la immediatesa amb què cal dur a terme una acció.

9. Post meridiem (p.M.) “després del migdia”. Expressió emprada en les designacions

horàries, en correlació amb ante meridiem.

10. Sine die “sense data (concreta)”.