El motet i l'Ars Nova a l'edat mitjana
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
El motet
El motet és una forma musical que neix en aquesta escola i serà la forma regnant durant tot
el s.XIII. El seu nom ve del francés mot “paraula”.
El seu origen es troba en les clàusules de les organa, a les quals s’afegien un trop amb un
nou text en llatí. El resultat s’estrapola de l’organum i forma una peça breu, independent,
separada de l’organum original, amb dos textos diferents que sonen a la vegada. Aquest
tipus primitiu de motet s’anomena motet simple.
El nou procediment arribarà a tenir tanta acceptació durant el s.XIII que substituirà les
organa, les quals deixaran de ser escrites.
La veu inferior del motet s’anomena tenor, la segona veu motetus i si hi havia una tercera o
quarta veu triplum i quadruplum.
A partir de un motet simple es crearà el motet conductus mitjançant l’afegiment d’una
tercera veu, triplum, amb el mateix caire, ritme, fraseig i text que la segona veu.
El motet que finalment va triomfar va ser el motet doble, que és amb l’afegiment d’una
tercera veu, però totalment independent de la segona. En aquest tipus de motet es cercava
la independència absoluta de cada veu.
Ars Antiqua i Ars Nova
L'ars antiqua i l’ars nova són els dos períodes de producció polifònica musical a l’edat
mitjana. L'expressió és deguda al teòric Philippe de Vitry.
Des de finals del segle XIII, les innovacions rítmiques van obrir camí cap a noves audàcies i
va sorgir el terme Ars Nova, per distingir-se de l’època anterior en la qual la polifonia era
més simple i a la qual van denominar Ars Antiqua.
Els testimonis de músics que reconeixen el nou estil de principis de segle apareixen cap a
1320, en la forma de dos tractats, un d’ells anomenat Ars Nova, de Philippe de Vitry.
En aquesta època es van donar importants avanços en l’escriptura musical.
En aquesta obra, Vitry, va completar i va codificar tot l'arsenal de signes musicals utilitzats
en el seu temps i així s'aconseguia elaborar un codi coherent, amb signes pels compassos que
determinaven el moviment o la unitat sobre la qual basar el moviment, la qual cosa va
suposar un avenç extraordinari.
Els principals autors d’aquest estil són: Philippe de Vitry, Guillaume de Machaut i Johannes
de Muris.