Mots Noucentisme

Civilitat: assenyala l'ideal de Catalunya com Catalunya ciutat. El ciutadà era el model d'home lliure perquè adoptava unes formes de vida voluntàries, escapava al determinisme de la natura.

Imperialisme: força d'un poble de vida nacional intensa, sobre altres.

Arbitrarisme: al camp de la literatura, pretén transformar Catalunya i, civilitzar-la, és a dir, demostrant imposició de la voluntat humana sobre la realitat que imperava. A la poètica arbitrària. Expliquen la voluntat de construir una literatura en la que l'home domini la realitat, en la que l'ordre és l'home. Manipular i dominar la natura.

Classicisme: Perquè es regeix per uns models ideals: harmonia, ordre, seny, humanisme. Reivindiquen la llum, la claror, el seny, el paisatge dominable, enfront de les boires, les pors, els elements de la natura amenaçadors, dels modernistes.

Ciutat: la ciutat era considerat la base pel projecte noucentista. S'havia de deixar clar el model de ciutat que es volia aconseguir encara que no fos aquella la realitat. És el perfil de civilització moderna.

Intervenció: cal una acció reformadora en profunditat, per exemple la implantació d'una llei.

Nacionalisme: recuperació de l'esperit nacional i cap a Europa.

en contra del liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme.

Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.

Valora més la intel·ligència que la sensibilitat.

Les noves aportacions que fan els noucentistes volen ser un model mesurat de canvi, però un canvi que de seguida esdevingui tradició.

L'artista té la possibilitat d’adquirir un sentiment plenament modern perquè el seu art assoleix funcions socials. construcció de parcs, edificis, escultures públiques, pintures murals, jardins i plantejaments urbanístics nous.

Els narradors trenquen amb l’aportació naturalista i s’inicien en la creació de les antinovel·les, escriuen relats breus o les famoses gloses originades per Eugeni d’Ors.

Els gèneres literaris més utilitzats són la poesia, l’assaig i l’oratòria. La poesia, centrada en les figures de Josep Carner i Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), és l’espai des d’on es procedeix a la creació d’imatges. L’assaig és una perfecta eina comunicativa, Eugeni d’Ors li dóna un caràcter nou amb les seves gloses i articles periodístics, en les quals trobem les bases de l’ideari noucentista. Finalment, l’oratòria, per la seva força de persuasió, és un gènere que es practicarà molt durant aquest període. Els noucentistes necessiten convèncer la societat de la importància dels canvis que proposen, i no hi ha gènere millor que l’oratòria per arribar a un gran públic i causar-hi un impacte immediat. La novel·la és un gènere menor durant el Noucentisme, tot i que Narcís Oller i Joaquim Ruyra n’escriuen. La major producció en prosa es concentra en els contes i els relats breus. 

Josep Carner (Bcn 1884-Brussel·les1970).Estudia Dret i Filosofía i Lletres. Col.labora a La Veu de Catalunya i fou membre destacat d la vida política catalana. La seva trajectòria té 4 etapes: Iniciació, influïda x la poesia modernista i la poètica verdagueriana. Obres “El llibre dels poetes” i “Primer llibre de sonets”. E.noucentista, es consolida com a poeta i crea la figura de dandi que l’acompanya durant la seva vida. Obres: “ Els fruits saborosos” és la + important de l’etapa, “Auques i ventalls”, on apareix la ironia. Les 2 etapes següents representen una evolució literària d la seva obra. E. de crisi de l’estètica noucentista i descoberta del postsimbolisme. Obres: “El cor quiet”. 4ª. Etapa evolució cap a una poesia d’especulació metafísica. Obra: “Nabí”, on reflexiona sobre el destí de l’ésser humà. Nabí és la Bíblia, la història de Jonàs. Els fruits saborosos representa la consagració de Carner com a noucentista. És de gran perfecció formal, amb molts noms d’orígen grec i ofereix una visió idílica d la natura.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961) Fill d família aristocràtica. Estudia Dret. Primeres obres: “Primer llibre de poemes”, l’obra de teatre “Romea Rondalla d’esparvers” i la novel.la “Vida privada”. Durant la guerra s’exilia a París i després torna a Bcn, on ja no es podia publicar en català, i es dedica a traduïr (La Divina Comèdia). Quan s’acaba la prohibició torna a estrenar obres d teatre en català com “La ferida lluminosa”. Més tard torna al periodisme en castellà a Destino i a La Vanguardia Espanyola. L’any 1954 publica les seves memòries. Obra teatral:  Destaquen les comèdies de costums d tradició vuitcentista com “El matrimoni secret” i “La Rambla de les floristes”. Poemes dramàtics: plantegen situacions dramàriques “L’Hostal de la Glòria” i “El Cafè de la Marina”. Sagarra és influenciat pel teatre clàssic de Shakespeare i  Molière de temàtica sovint costumista i desconectat de la realitat històrica. La seva producció es pot considerar anacrònica.