El moviment punk: rebel·lia i crítica social

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,46 KB

Context i origen

El punk va emergir amb força entre 1977 i 1980, en un context de crisi econòmica mundial, especialment crua a Gran Bretanya. El rock, que s'havia convertit en una indústria elitista, va ser qüestionat per una joventut desocupada, frustrada i desesperada. Els punks van desafiar amb actitud salvatge i irreverent l'star-system, la sofisticació musical, els herois de la guitarra i la professionalitat. La seva actitud era independent i amateur, convertint el punk en una revolució musical autènticament contestatària.

Principis i ideologia

Entre els principis fonamentals del punk, destaquen:

  • El "fes-ho tu mateix" i "fes-ho a la teva manera": una crida a l'autosuficiència i l'autenticitat.
  • El rebuig dels dogmes: no cercar una única veritat, qüestionar i transgredir les normes establertes.
  • La independència de pensament: rebutjar les modes i les manipulacions mediàtiques.
  • La crítica al consumisme: un posicionament antisistema i anticapitalista.

A més, al punk se li solen associar ideologies polítiques com l'anarquisme, l'anticapitalisme, l'antimilitarisme i l'antifeixisme.

Característiques musicals

La música punk es caracteritzava per la seva simplicitat i cruesa, a voltes descurada. Un rock senzill, amb melodies simples de durades curtes, sons poc processats de guitarres amplificades, pocs arranjaments i instruments, i, en general, tempos ràpids que creaven un ambient sonor saturat. Els interludis musicals eren poc freqüents.

El baix, generalment, seguia la línia de l'acord sense buscar ornaments ni arranjaments melòdics. La bateria, per la seva banda, portava un tempo accelerat, accentuant tots els temps. Les veus variaven des d'expressions fortes, violentes o estripades fins a formes més melòdiques i elaborades. Per regla general, la línia melòdica de les cançons era una barreja de cants cridats sobre 2, 3 o 4 notes.

L'estructura de les cançons era molt simple. Algunes de les cançons punk més famoses són paròdies de cançons ja existents, com ara "God Save the Queen" (himne nacional britànic) o "My Way" (cançó del repertori de Frank Sinatra).

Influències i fusions

Una de les primeres fusions del punk va ser amb el reggae i l'ska dels emigrants jamaicans. Un exemple clar d'aquesta fusió és la banda The Clash i els seus temes "Police and Thieves", "The Guns of Brixton" i "(White Man) In Hammersmith Palais".

Entradas relacionadas: