Moviments literaris del segle XIX

Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment nacionalista sorgit a Anglaterra i Alemanya, que es va estendre per Europa a finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Va recuperar les tradicions populars com a representatives de l'ànima del poble. Va rebutjar els cànons clàssics i l'escena neoclàssica del segle XVIII, defensant la llibertat de l'artista i la originalitat de l'obra. Va predominar el sentiment sobre la raó, exaltant un sentiment nacionalista relacionat amb la recuperació de les tradicions de la literatura popular. Va mostrar interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura, així com una intensa relació de l'ésser humà amb la natura, correlacionant els objectius dels sentiments del poeta. Va tractar temes absoluts com la mort i el destí, utilitzant un estil que intentava buscar la màxima expressivitat. Alguns autors importants van ser Victor Hugo a França i Walter Scott a Anglaterra. El romanticisme alemany va comptar amb intel·lectuals com Goethe. El tema bàsic van ser els sentiments, amb un predomini del nacionalisme i de la nostàlgia del passat medieval. La primera obra a la península va ser Los bandos de Castilla, escrita el 1830. A causa de la situació diglòssia a Catalunya, trobem una absència general de llibres en català fins als anys seixanta. Les primeres mostres romàntiques en català les trobem a L'ofrena de Manergues (1862). Les característiques van ser l'interès per la història i la consolidació dels mites nacionals. La poesia va ser el gènere més conreat durant el Romanticisme. De tots els autors de la Renaixença, el més rellevant sense cap dubte va ser Jacint Verdaguer. En el gènere teatral, l'autor que més representa el romanticisme és Àngel Guimerà.

Realisme

El realisme va ser un corrent dominant a tota Europa a la segona meitat del segle XIX, amb França com a centre. Es va centrar en la novel·la, amb l'objectiu de reflectir com era la societat, sobretot en els grans processos socials. Va mostrar interès per l'exposició i el retrat, predominant la raó. Va buscar el verisme, l'objectivitat i la imparcialitat, amb l'aparició de personatges de la vida quotidiana. Va criticar i denunciar la problemàtica social i el capitalisme. Alguns autors importants van ser Gustave Flaubert (Madame Bovary), Stendhal (El roig i el negre) i Charles Dickens (David Copperfield). A finals del segle XIX va sorgir el Naturalisme, moviment creat per Émile Zola. La novel·la realista i naturalista va tenir en Narcís Oller el seu màxim exponent en la literatura catalana.

Renaixença

La Renaixença va ser un moviment de recuperació política i cultural que, al segle XIX, va proposar dignificar la llengua catalana i restablir-la als territoris on aquesta es parlava. A part dels objectius polítics, es volia dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalana, recuperar la consistència de parla lingüística en els territoris de parla catalana, crear una literatura culta, reconstruir i divulgar l'edat mitjana i els clàssics medievals, rescatar i fixar la literatura popular de transmissió oral, potenciar institucions existents i crear-ne d'altres. Es considera que la Renaixença es va iniciar amb el poema La pàtria de Carles Aribau. La restauració dels Jocs Florals va ser un gran impuls per la Renaixença l'any 1859. Els grans autors de la Renaixença, com Narcís Oller, Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, van ser premiats alguna vegada en aquest concurs.