Moviments polítics i econòmics a Espanya al segle XIX

Impost de consums

Impostos que gravaven els productes bàsics (vi, carbó, sabó...). Eren els més impopulars entre les classes baixes.

Liberalisme

Doctrina econòmica, política i social, que va sorgir a finals del segle XVIII. Es basa en els principis de racionalitat i naturalisme. Considera la llibertat individual com a màxima aspiració social. En el terreny polític afirma els drets fonamentals de l'individu, la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la defensa de la propietat privada, la divisió dels poders de l'Estat i la sobirania nacional. El liberalisme econòmic defensa l'aspiració a la riquesa i la propietat privada individual i lliure com a element que diferencia socialment als individus, i que fomenta la lliure concurrència en la recerca de la riquesa, garantida per les lleis del mercat (oferta i demanda).

Republicanisme

És una teoria política que proposa i defensa la república com el model de govern òptim per a un Estat. La república és el règim polític en què el cap de l'Estat ocupa el seu càrrec per elecció popular. Amb les revolucions burgeses de finals del XVIII es van forjar els principis del republicanisme actual, basat en un règim constitucional, amb divisió dels poders de l'Estat, el dirigent màxim és un President.

Carlisme

Moviment antiliberal i contrarevolucionari que es desenvolupa a Espanya des de començaments del segle XIX com a reacció a la implantació del sistema liberal.

Democrates

Partit polític creat oficialment l'any 1849, a partir de l'evolució de certes societats patriòtiques del trienni liberal. La seva ideologia es basa en una àmplia declaració de drets, entre els quals es comptava el d'associació i instrucció. Els principis polítics inclouen la sobirania nacional, la divisió de poders i el liberalisme econòmic.

Unió Liberal

Partit polític del període isabelí que sorgeix a partir de la revolució de juny de 1854 i s'estructura per la confluència de dos grups: els hereus del moderantisme puritans i els progressistes. Els unionistes van ocupar el poder el 1856, presidits per O'Donnell, posant en pràctica el seu programa d'ideologia liberal conservadora i restablint la Constitució de 1845. Els membres d'aquest partit van ser cridats un altre cop al govern entre 1858 i 1863. A la mort d'O'Donnell, els unionistes van convergir amb els progressistes i demòcrates, contribuint a la formació del règim de 1869. Finalment, la Unió Liberal serà el precedent del Partit Liberal Conservador de Cánovas en la Restauració.

Desamortització

Reforma legal destinada a suprimir la propietat vinculada o amortitzada (el seu titular és col·lectiu i els seus béns inalienables) i substituir-la per propietat privada (el seu titular és particular i els béns lliurement transferibles). Constituïa un punt fonamental del programa liberal i es va aplicar en diverses ocasions segons la conjuntura política del moment, en particular durant els intervals en què els governs progressistes van aconseguir el poder. En conjunt, la desamortització va permetre l'enfortiment de l'aristocràcia com a grup propietari de béns immobles i la despulla dels béns de l'Església i els ajuntaments. Els ingressos obtinguts amb la venda a subhasta d'aquests últims van permetre reduir, encara que no extingir, el dèficit del deute públic.

Moderats

Una de les dues tendències en què es va dividir el liberalisme a partir de 1820 (l'altra és el progressisme). Els moderats consideraven massa avançats els plantejaments de la Constitució de Cadis, i van intentar matisar d'acord amb les idees del liberalisme doctrinari.

Progressistes

Una de les dues tendències en què es va dividir el liberalisme a partir de 1820 (l'altra és el moderantisme). Abans de la Restauració, els progressistes només van arribar al poder en ocasions puntuals, sempre per la via insurreccional, pel fet que el restrictiu sistema censatari dels moderats impedia el seu accés per mètodes legals. Reivindicava una ampliació del sufragi que els dotés de drets polítics plens, una aplicació efectiva de les llibertats d'expressió i premsa i unes Corts unicamerals que representaran la nació sense l'obstacle d'un Senat de pròcers que limités la seva actuació.