Multilingüisme, Bilingüisme i Conflicte Lingüístic: Anàlisi i Perspectives

Multilingüisme (5000-6000 Llengües al Món)

Hi ha unes 6000 llengües al món, però només unes 250 tenen més d'un milió de parlants, mentre que n'hi ha que no arriben al centenar.

Al llarg de la història, tots o una part dels membres de diverses comunitats lingüístiques han estat en contacte amb membres d'altres comunitats. El contacte de llengües ha provocat, i continua provocant, canvis en totes les llengües: en l'estructura o en els usos que en fa la comunitat.

Bilingüisme

El cas prototípic de contacte de llengües és el que es dona quan hi ha dues llengües implicades (bilingüisme), encara que poden ser més de dues (plurilingüisme). El sentit modern del terme bilingüisme és l'ús alternatiu de dues llengües en un parlant, una comunitat o un territori.

Mite del Bilingüisme

Si en una societat la bilingüització consisteix a fer que només els parlants d'una llengua d'un grup abandonin la seva, el resultat és el que s'anomena bilingüisme unilateral i, per tant, no és adequat parlar de societat bilingüe. En aquests casos, els sectors que més parlen del bilingüisme com a factor positiu solen ser els que són monolingües en la llengua dominant. En aquestes situacions, cal parlar de contacte de llengües, de llengües en contacte o de conflicte lingüístic per caracteritzar d'una manera més precisa situacions en què el terme bilingüisme pot generar interpretacions incorrectes.

Conflicte Lingüístic

És la tensió que es produeix entre dues comunitats lingüístiques per fer que les seves llengües respectives ocupin nous àmbits d'ús a costa de l'altra.

En una situació de conflicte lingüístic, s'anomena substitució lingüística la pèrdua de funcions de parlants d'una llengua determinada a favor d'una altra llengua. Entre els factors que provoquen la substitució lingüística, cal esmentar el bilingüisme unilateral generalitzat, la imposició de la llengua oficial damunt d'una població que no la té com a pròpia i les mesures polítiques i legals encaminades a fer desaparèixer els idiomes no oficials.

La substitució, a més de comportar la pèrdua de parlants i funcions, també pot avançar afeblint la percepció d'unitat de la llengua entre parlants, incrementant la dialectalització de la llengua regressiva i la seva dissolució a causa de la interferència de la llengua dominant.

Llengües Minoritàries

La minorització lingüística és un procés de reducció d'usos i de nombre de parlants d'una comunitat lingüística que se va subordinant a un grup o a uns grups lingüístics amb els quals sol compartir un marc estatal. La minorització comporta la situació de desigualtat. La llengua en regressió rep el nom de llengua minoritzada. La llengua que pateix minorització pot ser majoritària en el territori propi i, fins i tot, en el global de la divisió administrativa a què pertany.

Valors, Actituds i Normes d'Ús

En els processos de substitució lingüística i de minorització, també hi intervenen el sistema de valors i les representacions que els parlants associen a les llengües. Se'ls hi atribueix valors. La valoració més o menys positiva de la seva llengua pot explicar també les diferències en la facilitat o resistència a abandonar-la, de manera permanent o transitòria. En relació estreta amb valors, hi ha l'actitud lingüística, que és la predisposició a valorar favorablement o desfavorablement una varietat lingüística i els seus parlants o determinats usos lingüístics.

De vegades, les actituds negatives es basen en judicis de valors generats per la ignorància o la malvolença: són els prejudicis lingüístics. Generalment, aquests prejudicis es basen en la creença que hi ha llengües millors que les altres, cosa que es manifesta en classificacions com llengües suaus i aspres, primitives i modernes, útils i inútils. Els prejudicis lingüístics també es poden manifestar en relació amb les varietats d'una mateixa llengua. Entenem per normes d'ús lingüístic les prescripcions de conducta social que limiten i orienten el comportament lingüístic dels parlants, és a dir, determinen l'idioma, la varietat i el registre que el parlant ha d'usar en cada ocasió.

Política i Planificació Lingüística

Rep el nom de política lingüística el conjunt de mesures que els poders públics prenen per intervenir en les comunicacions lingüístiques d'una comunitat. L'actuació de qualsevol govern d'un estat on convisquin dues llengües o més comporta sempre una determinada política lingüística que afavoreix una llengua determinada davant les altres. La planificació lingüística és l'activitat organitzada i sancionada per l'autoritat política d'una comunitat per mitjà d'una sèrie de programes i projectes que té per finalitat incidir sobre el procés de canvi lingüístic.

Introducció a la Política Lingüística a Europa

La planificació lingüística es considera un dels instruments de la normalització lingüística. La dimensió política de la planificació lingüística inclou, entre altres aspectes, la difusió i l'aplicació de les normes lingüístiques en l'ensenyament i els mitjans de comunicació. La majoria dels estats del món són plurilingües. Els estats poden adoptar dues posicions: negar la diversitat interna o reconèixer-la. Els estats que la neguen solen tenir com a objectiu negar la diversitat interna o reconèixer-la.

Els estats que reconeixen la diversitat poden optar per dos tipus de model lingüístic. Es parla de model desigualitari quan una llengua o més té un reconeixement i gaudeix d'una protecció superior que la resta de llengües, i de model igualitari quan totes les llengües de l'estat tenen el mateix tractament o que cadascuna és oficial en territori propi.

Classes de Bilingüisme

• Individual: és la capacitat d'un individu de fer servir dues llengües. Pot ser de distint tipus: simètric i asimètric, integrador, instrumental, actiu i passiu.
• Territorial: un territori està dividit en dues zones delimitades lingüísticament.
• Social: en un mateix territori existeixen grups socials que usen dues llengües: la pròpia i una altra d'un grup diferent. L'existència del bilingüisme social reflecteix l'existència d'un conflicte lingüístic.