Museu Guggenheim Bilbao: Desconstructivisme, Arquitectura i Art

Desconstructivisme: Concepte desenvolupat per J. Derrida, filòsof que qüestiona el llenguatge filosòfic, la manera d'explicar i les seves idees. Descobreix que el que ha fet la filosofia al llarg de la història és amagar una sèrie de coses sobre l'ésser que no s'entenen, creant una filosofia etnocentrista, no deixant-nos captar la diferència entre els éssers i no deixant-nos tenir res de diferència. Aquest art posa en qüestió l'etnocentrisme, la veritat, el centre, l'essencialisme i reivindica la idea de diferència. Es pot entendre com un desmuntatge per a muntar d'una altra manera.

Fitxa tècnica: Nom: Museu Guggenheim de Bilbao. Autor: Frank O. Gehry. Cronologia: 1991 – 1997. Estil: Desconstructivisme. Tipologia: Museu. Material: Pedra calcària, vidre i titani. Lloc: Bilbao.

Context: Fa un tipus d'arquitectura dita postmodernitat. Posa en qüestió el funcionalisme i l'organicisme. Va estudiar arquitectura a Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. Al 1962 va fundar una empresa d'arquitectura i molt aviat va mostrar unes formes i idees contràries al modern. A finals dels 80 la seva arquitectura es relaciona amb les teories desconstructivistes i desenvolupa un llenguatge propi. Les seves arquitectures prenen una gran qualitat plàstica i expressiva i són considerades realment art.

Descripció formal: Exteriorment, l'edifici està format a partir de dos tipus de volums diferents (octogonals i formes corbes cobertes de titani) connectats a través de murs que són cortines de vidre, donant certa transparència al museu i molt bona entrada de llum natural. Molt remarcada la vidriera del vestíbul principal, sobresortida amb una gran marquesina que recolza una gran columna i el mur, destacant molt. A l'entrada principal, passada la cristallera, has de baixar, ja que descendeix, per arribar a l'interior, donant des de l'entrada una visió global del conjunt.

L'interior s'articula a partir del vestíbul, de 50m d'alçada. Trobem 3 pisos de sales d'exposicions que estan connectades a través de passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és de 11mil m2 dividit en 19 sales expositives: 10 de planta octogonal i les altres 9 de planta irregular.

Des de l'exterior podem diferenciar els diferents espais interiors a través dels volums.

La Sala del peix, de 30m d'ample i 130m de llarg, és la més espectacular. Està totalment lliure de columnes, amb peces de grans dimensions col·locades. Quasi totes les sales tenen il·luminació natural zenital, que entra per unes claraboies. A nivell de planimetria és molt complex i dinàmic.

Entorn: Està construït en una de les ribes del riu Nervión, a 16m sota de la cota del barri on està situat. Aquesta diferència d'alçada fa que quedi més ben integrat en relació als edificis propers, encara que sigui una construcció molt alta. Aquest edifici ha fet d'eix vertebrador de la zona on està. També gràcies a la reflexió a l'aigua del riu i el color habitual del cel de Bilbao fa que quedi ben integrat. S'ha convertit en una imatge característica de la ciutat de Bilbao.

Funció i significat: És un dels museus que té la Fundació Solomon R. Guggenheim pel món. La seva funció és fer exposicions, tant fixes com temporals. Fan manifestacions artístiques de qualsevol mena. Té la seva pròpia col·lecció d'obres i a part rep exposicions d'altres llocs per a exposar.

Vista des del riu veiem una sèrie de formes orgàniques, però també es diu que sembla un barco, cosa metafòrica.

Model i influències: Se'l relaciona amb les teories desconstructivistes de Jacques Derrida. Desenvolupa la idea del fragment en contra de la totalitat i explora els desequilibris de la geometria.

Té referents del desconstructivisme rus. Per a fer aquest edifici va fer ús d'un programa de simulació per ordinador per a tenir càlculs molt més precisos, introduint així a l'arquitectura la tecnologia.